Col·leccions de Voliana Edicions

Entrevol (assaig), Voliac (narrativa) Voliac. Retorn al sol (ciència-ficció), Memòria, Voliac Poesia (poesia)

diumenge, 3 de juliol de 2011

Presentació a la Seu d'urgell d' "Independència o mort de la llengua" (2 juliol)

El dissabte 2 dejuliol vam fer una conferència al Centre Cívic de la Seu d'Urgell amb el títol "Independència o mort de la llengua" que també va servir com a primera presentació del llibre. Ho va organitzar Òmnium Cultural de la Seu com a acte que va obrir el Correllengua d'enguany, primer any que es fa a la capital de l'Alt Urgell. La gent d'Òmnium havien organitzat en la mateixa sal on es feia la conferència l'Exposició 100 anys de l'Estelada.
L'autor del llibre va començar parlant de la fina línia que hi ha entre la mort i la vida en els humans i històricament si ens fixem en la història de les llengües, els cicles històrics i els processos de substitució que es produeixen. De les 5900 llengües que es parlen actualment els darrers anys n'han desaparegut, segons els experts unes 200. Es vañprecisar el punt en què es troba actualment el català: si és una llengua en perill d'extinció o en procés de substitució, etc i que el desllorigador per aturar aquest procés és la Independència i una política lingüística digna d'aquest nom.
A l'acte hi van assitir més de 50 persones (es van haver d'afegir cadires!) que va escoltar pacientment les explicacions sobre la cauda principal de la mort d'una llengua que és el lingüicidi, sense oblidar però els components de suicidi que també practiquen els seus parlants com a conseqüència de la persecució a què han estat sotmesos durant segles per l'estat glotòfag, en el nostre cas l'espanyol i el francès.
Es va parlar del diferent grau de responsabilitat d'un i altres en aquell procés i es van posar l'exemple de les normalitzacions reeixides els darrers cent anys a Europa que ho han estat gràcíes al processos d'independència de les llengües respectives: noruec, islandès, txec, polonès, finès, hebreu, hongarès, etc.
La llengua catalana no és comparable als casos del flamenc, Suïssa o Quebec perquè nosaltres no disposem de cap rerapaís independent que ens protegeixi la llengua. Per tant, estem obligats a crear-lo perquè el procés de substitució és una costera que davalla i la facilitació idiomàtica ajuda a la desaparició de la llengua subordinada mentre que el procés de normalització del català és una difícil costera que puja, molt més dificil. I el militantisme lingüístic com el que organitza aquesta conferència és útil però no suficient o construim un estat propi o desapareixerem del mapa.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada