Col·leccions de Voliana Edicions

Entrevol (assaig), Voliac (narrativa) Voliac. Retorn al sol (ciència-ficció), Memòria, Voliac Poesia (poesia)

dissabte, 10 de març de 2012

La nit als armaris es presenta a Vilassar de Mar

Dia 9 de març Voliana va fer dues presentacions: Genocidi (in)visible a Gandia i "La nit als armaris" de Raquel Picolo a Vilassar de Mar.
Mentre ens arriba la ressenya de l'acte de Gandia, parlarem quatre coses sobre el gran èxit de la presentació del llibre de contes de Raquel Picolo a la Biblioteca Ernest Lluch de Vilassar de Mar.

Primer va parlar l'editor sobre el 5è llibre de Voliana Ed., el 3r en els darrers 3 mesos. Va explicar l'aportació que ha fet cadascun dels llibres a la bellesa, la bondat i la veritat dels Països Catalans; de les paraules en la variant pallaresa que apareixen en els tres primers contes del llibre però que també s'usen a la comarca de l'Alt Urgell: aubaga, cap de casa (golfes), malfergat, buscallada, menar, pallargues, sarpada, tustar o expressions com "vermell com un perdigot" que sempre utilitzava la mare Angelina de l'editor.
Del plaer d'haver conegut la Raquel gràcies a la poeta i traductora Marta Pera... i va acabar llegint un frament de l'obra que trobareu a la pàgina 17.

A continuació l'escriptor Vicenç Llorca va fer una presentació de l'obra elogiant l'edició acurada del recull i felicitant la Voliana. Però en lloc de fer un discurs sobre l'obra es va dedicar a entrevistar l'autora sobre la seva vida, les seves arrels literàries... Raquel va esmentar Pep Coll i sobretot Pedra de Tartera i els referents catalans: Mercè Rodoreda, Pere Calders, Jesús Montcada i Quim Monzó, entre molts d'altres autors estrangers. Llorca destacà el fet que tingui com a referents immediats una autora "rural" com Maria Barbal i un "urbà" com Monzó demostra l'artificialitat de la dicotomia. Picolo va dir que se sentia adscrita més aviat al corrent simbòlic, més a prop del fantàstic, com es veurà en propers llibres, però sense deixar el realisme.
De fet, va confessar que l'única intenció conscient va ser la de reflectir la cultura pallaresa; tot i que els deu anys de feina que li va portar l'obra li havien fet aparèixer imatges com la de la nena i el gos o la morta en vida, al costat del perfil de personatges com l'àvia perduda en un laberint blanc o la nena que no es vol fer gran. Amb pensaments sublims com "l'ànima no em punxa per cap costat" que apareix en el conte que per finalitzar va llegir l'autora.
Més de noranta persones van assistir a l'acte i es van interessar pel llibre.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada