Després d’un bon grapat
de novel·les juvenils, poemaris i articles periodístics pels quals hem conegut
a bastament l’autor, Francesc Mompó ens descobreix a El vol de l'Esparver un nou perfil a través d’una
novel·la històrica, obra de maduresa d’escriptor consumat inèdita fins aleshores,
en què narra la realitat social d’un poble, el seu, a la Vall d’Albaida del
País Valencià, entre les tertúlies de la burgesia, sempre benestant, a Xàtiva,
el treball camperol combinat amb els costums i festes de la Ribera, i els amors
complicats –intensament apassionats i apassionants, però– entre Silvestre
–l’Esparver–, cristià vell de la terra, i Albina, d’ascendència àrab, que
lluiten per una relació ideològicament incompatible i proscrita en el marc incomparable d’una societat convulsa que defensa els
propis furs en la desfeta d’Almansa, anorreats pel Decret de Nova Planta, a
començament del segle XVIII.
Francesc Mompó, reconegut amb diversos premis en
certàmens literaris de prestigi, delita el lector una vegada més amb l’acurat i
exquisit tractament de l’idioma, que en multitud d’episodis narratius suggereix
l’estil poètic anomenat per alguns crítics “prosa mompina”, en una vasta obra
de temàtica humana i social que, amb rerefons històric, s’endinsa en la recerca
documental per mostrar un món rural, farcit de costumisme realista, que aboca
al naturalisme com a escenari on es planteja –i resol– el conflicte amorós entre l’ortodòxia cristiana i musulmana, en un temps
fosc que condiciona l’esdevenir contemporani del País.
Toni Teruel
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada