https://www.lrp.cat/lrp-arts/article/1750961-instantanies-de-la-vida-quotidiana.html
Es tracta del llibre guanyador del primer
Premi Ciutat de Terrassa Anna Murià de contes, David Castillo escriu:
Si el nostre sistema literari no estigués tan saturat es podrien veure joies com els contes del pneumòleg mallorquí Jaume Ferrer Sancho. Amb la carrera de medicina i de filologia, Ferrer ha fet una vida literària paral·lela a la de metge a l’Hospital de la Vall d’Hebron. Amb dos reculls de contes, La llum dels orfes i Falenes, i la novel·la Aians, el seu nou llibre, La perla ardent, ens arriba després de ser guardonat amb el primer Premi Anna Murià, i mitjançant una bona edició dels editors de Voliana, del Maresme.
Jaume Ferrer domina els mecanismes de l’observació, i quan els
associa a ambients mèdics, sobretot a les relacions humanes i al tracte amb els
pacients, resulta espectacular. La pietat i la rememoració actuen com a agents
poètics al servei de les petites narracions, que tant em recorden Raymond
Carver, Richard Ford, Saul Bellow i John Cheever. Ferrer trena tema i trama de
manera magistral, i quan entra en el desconcert de la vida quotidiana s’eleva
on no arriba ningú en la descripció dels estats anímics dels personatges. Les
desil·lusions i el pas del temps podrien unificar el tema d’aquests contes, en
què trobem l’últim dia d’un pneumòleg i les seves sensacions quan atén un
pacient que havia tingut vint anys abans, unes adopcions i una dona malalta de
càncer, un sopar d’amics que feia una eternitat que no es veien, la invitació a
un homenatge a un metge de prestigi internacional i els records del narrador
quan tots dos eren residents, una conversa entre professor i alumna sobre un
examen temàtic d’un poema de Carles Riba o les últimes hores de Primo Levi li
serveixen per desplegar unes instantànies càlides i intimistes, un punt tristes
però que omplen l’esperit per l’humanitat que contenen. En una època en què es
parla massa de la tendresa, però que resulta inexistent en la majoria dels
àmbits, La perla ardent és balsàmic. És també un pas endavant en una de
les trajectòries més interessants del caòtic panorama actual de la nostra
literatura. Cadascuna de les nou històries està farcida d’un microcosmos
liderat pel culte a la narrativa, però també a les relacions humanes. Ferrer
sovint les ambienta i representa en espais asèptics, on la condició angèlica
ens estreny la mà.
 |
| Jaume Ferrer a la taula rodona sobre el conte a la Vila del Llibre de L'Escala |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada