Travessia: Vull nedar fins a arribar al bosc

 

Article de Marta Pérez Sierra sobre el llibre "Travessia" d'Eli Sanz

                                Vull nedar fins a arribar al bosc

Travessia d’Eli Sanz, publicat per Voliana Edicions, travessa el barri de Gràcia a la recerca de la pròpia identitat.

La poeta arrossega el mar a cada una de les places de Gràcia. Alça els braços i en cada remada coordina la respiració amb les paraules, mentre les onades es desfan arran de la vorera o en el sorral dels menuts.

I a mi em surten branques d’arbre,

onades de mar Carib.

Tinc estrelles als cabells,

gessamins i ocells al pit.

L’Eli, i nosaltres en llegir-la, som dones d’aigua. Goges enèrgiques que amb els poemes aixequem les llambordes de les places per retrobar la memòria de la guerra, l’envelat de la festa major, el diari d’una nena jueva, tots els records cosits al terra de la Vila. I aquell pou que ens abasteix i ens fa ser com som.

Avui escric desolacions

malalta d’alegria.

Exhalo nits d’hivern

coberta de verdor.

Els poemes parlen als coloms i a les magnòlies, a les flors i als ocells de la Rodoreda, a les seves paraules que ens acompanyaran sempre.

Jo buscava poesia

en el vertigen d’allò que s’acaba.

Arrelar en els carrers i saber-se forta per entomar el que hem viscut i el que encara no sabem que viurem. Aturar-se a fer un beure en una tauleta d’una terrassa d’una de les places de Gràcia i escoltar la música que sona en el bar, que plora per les parets del bar, i escriure. I de tant en tant, delirar, set vegades. Que set són els poemes deliri, breus i contundents, escrits a la travessia, al marge del barri però provocats pel barri.

Amb la poeta assaborim tots els angles d’una Gràcia carismàtica, plena de llum i de secrets, que ens ofereix aquests nuclis de vida i joia que són les seves places. Hem arribat a lloc.

Marta Pérez Sierra

Juliol 2024