Llibres i amor a la terra
Dijous vaig participar en la presentació de dos llibres
d’autors valencians publicats per la jove editorial Voliana a la ciutat de
Barcelona, concretament al Centre d’Arts Tradicionàrius de Gràcia, i ja que hi
era vaig aprofitar per passar-me –adequadament acompanyat– per la literària i
rodorediana Plaça del Diamant. L’acte literari va ser una experiència
interessant; vaig compartir taula amb l’editor, el professor de català,
sociolingüista i patriota de pedra picada Jordi Solé Camardons, i conversa amb
el públic que va poder assistir-hi i va tenir el gust d’acompanyar-nos. Els
llibres eren Tragicomèdia a secundària, de Mateu Lluís Vives –pseudònim d’un
conegut autor que prefereix, per allò que diu i per com ho diu, mantenir-ne
l’anonimat i que amaga intencions criminals envers l’humanista i el que
representa– i El vol de l’esparver, novel·la històrica i polièdrica, del més
conegut Francesc Mompó. Solé Camardons, conscient que una editorial compromesa
com Voliana ha d’abastar tot el domini lingüístic amb els seus títols, em va
convidar principalment –però no només– en condició de valencià.
 |
| Amb Ferran Sanz al Tradicionàrius |
I és que la qualitat dels autors de la terreta en el
panorama de la literatura escrita en la nostra llengua és evident, i no és
–només– perquè jo en siga i òbviament els defense; l’aportació de molt coneguts
noms i d’altres que no ho són tant ajuda a transmetre una visió diferent del
nostre petit país, diferent de la versió oficial dels que ens desgovernen, que
en fan una rere altra i encara se’n senten orgullosos, de la seua ineptitud i
estultícia. Però tornem als llibres: la Tragicomèdia traspua agilitat, ironia,
humor... però també duresa, crueltat i un retrat gens amable de les condicions
a què els docents ens enfrontem en la tasca diària de lluitar contra la
ignorància però també contra els elements que fan cada dia més difícil aquesta
vocacional feina. Imprescindible. Per altra part, El vol és una novel·la que
mostra un profundíssim amor per la terra, pels orígens, per la reflexió al
voltant del futur resseguint les passes de la història. En paraules de l’autor:
un país que perd la seua literatura és un país mort. La literatura és la base
de l’ànima d’un poble. La terra genera la llengua amb què vol ser cantada.
Calen editorials com Voliana. Calen autors com Mateu –qui hi
haja al darrere seu– i com Mompó, valencians o no... Cal, en definitiva,
estimar més, llegir més i fer-ho millor. I si és en la llengua dels nostres
ancestres, una llengua que és responsabilitat nostra no deixar perdre i
conservar en les millors condicions possibles, millor.
Salut i País, xiquets... i fins la setmana vinent!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada