Entrevista a Voliana Edicions a la revista Lletres del Grup del Llibre

Reproduïm l'entrevista apareguda al número 47, de març de 2011 de la revista Lletres, Revista de llibres i cultura dels Països Catalans:

ENTREVISTA A JORDI SOLÉ I CAMARDONS

Escriptor i director de Voliana Edicions

Voliana Edicions és un projecte personal que acaba d’emprendre el vol (voliana vol dir papallona en algunes comarques catalanes) de la mà de l’escriptor i sociolingüista Jordi Solé i Camardons, una petita editorial (o servei editorial com ell prefereix dir-li) que des de la seva seu a Argentona  enceta la seva tasca amb el llibre Poliglotisme passiu i altres escrits que és la reedició de Poliglotisme passiu (1936), ara amb la inclusió d’altres escrits de diferents èpoques del pedagog figuerenc Delfí Dalmau i Gener.

FRANCESC POBLET: Que t’ha mogut precisament ara a crear una editorial i amb quins objectius?

JORDI SOLÉ I CAMARDONS: Volem intentar posar a disposició del públic lector   llibres inèdits d’assaig o de ficció, nous de trinca, sense complexos ni autolimitacions que mereixen la nostra atenció; també voldríem proposar llibres editats principalment al llarg del segle XX i que no han estat reeditats (i per tant, gairebé inèdits per al públic jove o no tan jove), objectes gairebé d’antiquari però que conserven el valor, la bellesa i la força dels escrits fets amb profunditat, veritat, permanència i elegància;  o llibres per encàrrec, de mèrit i de tiratge reduït que sense aquest suport no veurien mai la llum i moririen abans de néixer.    

                                                                                                                                        .

Que ens pots dir del llibre i de l’autor protagonistes de la vostra primera edició ?

Delfí Dalmau (Figueres, 1891- Barcelona, 1965) fou un pedagog i escriptor català que forma part de l’extraordinària generació d’intel•lectuals nascuts a la darreria del segle XIX. Estigué sempre a l’avantguarda cultural defensant el mètode Montessori per a l’ensenyament dels infants, féu el primer mètode de taquigrafia aplicat al català, el primer mètode de taquigrafia universal usat arreu del món durant temps; edità per primera vegada, durant la segona República, discs per a aprendre català; inaugurà la primera acadèmia d’idiomes i cultura pràctica –el Liceu Dalmau- que partia del català com a llengua base, i fou dels primers a practicar l’ensenyament per correspondència; fou corresponsal a l’estat espanyol dels mètodes més avançats d’ensenyament d’idiomes del seu temps, com ara Linguaphone. Amb divuit anys era un poliglot professor de l’escola Berlitz de Barcelona.

Fou un dirigent esperantista -defensava amb entusiasme el català i l’esperanto- membre de Kataluna Esperantista Federacio, que presidí; assistirà a nombrosos congressos on patirà la incomprensió dels esperantistes espanyolistes i patirà la repressió de les successives dictadures espanyoles. Dirigirà la revista “Clarisme” (el mot clarisme tenia un significat en l’incipient pensament filosòfic que deixa entreveure en diferents escrits) i publicarà articles en nombroses publicacions. Publica els llibres Polèmica (1934), Poliglotisme passiu (1936), Aclariments lingüístics (1963), i novel•les filosoficopsicològiques: Seny i atzar (1932), Una altra mena d’amor (1933), etc. Participà activament en la promoció del Diccionari català-valencià-balear com a orador.

Poliglotisme passiu, el llibre de 1936 hauria de considerar-se un clàssic de la sociolingüística catalana, un autèntic precursor, al costat d’obres com Catalunya trilingüe de Joaquim Cases-Carbó, les reflexions de Joan Bardina o dels escrits sobre el bilingüisme social d’Alexandre Galí o de Carles Salvador, els pedagogs que enceten un discurs presociolingüístic més de trenta anys abans de l’eclosió de la sociolingüística com a disciplina naixent dins l’enfocament sociològic.

Delfí Dalmau utilitza un marc conceptual sorprenentment nou, potser perquè no trepitjava els camins fressats de la filologia romànica pel fet de ser un autodidacta i perquè navegava dins els referents universalistes de l’esperantisme, de les modernes escoles d’idiomes i la pedagogia activa. Es tracta d’un discurs ecoidiomàtic, d’ecologia de la llengua, de l’igualitarisme lingüístic, sempre a favor de la lleialtat lingüística catalana, de la lògica i la raó sociolingüística. Una lògica i una raó inexistents dins l’estat espanyol. Així, en el llibre s’hi inclou un escrit adreçat a Manuel Azaña, en una època en que hom encara podria creure en un estat espanyol on fos possible l’igualitarisme idiomàtic, una proposta de política lingüística llançada per Dalmau que cap govern espanyol de cap època no ha sabut ni aplicar ni entendre ni acceptar. Només ens queda la independència, si avui fos viu, Dalmau així ho diria.

Com veus el panorama editorial en català i especialment l’àmbit de les petites editorials ?

Avui els llibres que es venen es venen molt i els que no gaudeixen de la sort d’entrar dins aquest petit cercle de llibres privilegiats es venen menys que mai o ni troben editor tot i ser molt interessants, d’aquí la necessitat de petits projectes editorials o de propostes com l’anomenat sistema IPE, que és la impressió per encàrrec, en què Voliana Edicions es vol basar.

Ens podeu trobar al carrer del Molí 41, 2n d’Argentona (680773961). També hem obert un blog http://volianaedicions.blogspot.com/  on penjarem les novetats.