El Rovellet del Joan-Carles Martí a l'IEC

El 18 d'octubre d'enguany hem tingut l'honor de presentar "Des del rovellet de l'ou d'Elx" a l'Institut d'Estudis Catalans. La taula era presidida per l'Isidor Marí, president de la Secció Filològica de l'IEC, l'autor Joan-Carles Martí, Vicent Pitarch de la Secció Filològica i Jordi Solé i Camardons, director de Voliana Edicions.

 Isidor Marí va subratllar la feina extraordinàriament positiva feta per l'autor, i la gent com ell que viu lluny de la seu de l'IEC i que actuen com autèntics ambaixadors de la tasca de l'Institut a cada racó del país. Va recordar que l'endemà mateix, la Secció Filològica anirien a València a l'acte d'homenatge a Manuel Sanchis Guarner i l'endemà a Alcoi.
Vicent Pitarch va fer una valoració personal del llibre, tot parlant dels "guardians de la frontera", i que sense llengua no seríem un poble original. Va fer un elogi de la defensa de l'estandard de l'autor.

Entre altres coses, que podreu llegir en el blog de l'autor, Joan-Carles va voler puntualitzar les paraules de Pitarch dient que quan de jove va anar a viure amb la família a Elx no va "trobar" un país sinó que va "tornar" al país.
Reproduim aquí el parlament que en nom de Voliana edicions va fer Jordi Solé i Camardons.

Primer de tot moltes gràcies a les persones de l’IEC, a la secció Filològica, que enguany va cent anys, a l’Isidor Marí i al Vicent Pitarch per haver-nos acollit avui a la gran casa de l’autoritat lingüística, l’única autoritat que l’autor i jo mateix reconeixem, l’única autoritat que defensava també Delfí Dalmau, autor del primer llibre “Poliglotisme passiu i altres escrits” de Voliana edicions. Moltes gràcies a tots els que heu pogut i volgut assistir a l’acte i als qeu el segui per internet.

Ja s’ha dit gairebé tot el que calia sobre l’autor i l’obra, també han començat a aparèixer ressenyes del llibre de Joan-Carles Martí, i sabem que n’apareixeran més properament. Totes destaquen l’obra com una fita de l’extrem sud del País Valencià. En el meu pròleg escric:

“Llegir les seves intervencions a la llista d’internet de Migjorn era pura meravella, ja aleshores vaig proposar-li articles per a la revista Escola Catalana i fins i tot d’editar un llibre, però encara no havia arribat el moment. Però el bell instant ja ha arribat: començaré afirmant que aquest llibre demostra que estem segurament davant la ment més preclara de la llengua i la cultura catalana de l’extrem sud valencià. La desconeixença que tenim de Martí i Casanova és inversament proporcional al grau d’anormalitat que viu la llengua i cultura catalana. En un país normal l’autor d’aquesta llibre, escrit en una prosa que en molts passatges és pura poesia, ja tindria un programa de televisió, ja hauria arribat a l’acadèmia fa temps i li haurien plogut les ofertes per entrar al parlament o per a dirigir projectes de política lingüística o de promoció cultural des dels governs democràtics que ara són pura fantasia al País Valencià. Però com que la situació de l’ús social de la llengua catalana és molt feble al centre de la nació i en estat d’intent de genocidi lingüístic i cultural al sud, ens trobem amb una persona que s’ha de limitar a fer d’activista de la llengua i la cultura en hores lliures que ha de robar al dormir i al lleure. Sense el reconeixement merescut que ara el lector pot minorar.

En aquest llibre ens parla de tot: fa divulgació i recerca dialectològica, anàlisi sociolingüística excel·lent, reflexió sobre les ideologies lingüístiques, divulgador cultural i historiador de la llengua i la cultura, sociòleg, ideòleg, bell practicant de la sociolingüística del dir i del parlar. Però encara li queda espai per a ser un alumne agraït dels seus mestres, un fi ll atent, un pare amorós i un espòs fi del, amic senzill i apassionat, un poliglot i treballador obsessiu, detallista. És la suma de tot plegat.

I m’encanta la seva vessant de crític punyent, sense complexos contra sociolingüistes diletants o de cap de setmana, contra els prejudicis i els falsificadors i manipuladors de la realitat, contra l’autoodi i la deslleialtat lingüística. Intel·ligent crític de l’AVL, i dels llops amb pell de dialectòleg; clar defensor de l’IEC, sense pors. Proposa una nova política racional del mercat del llibre en català. És un definidor precís de la realitat nacional, dels contorns reals de la nació lingüística, remarcant la riquesa de les varietats d’arreu i la necessitat de l’estàndard i de la llengua culta: “m’estime més un estàndard català únic per a tots, amb el color local que cadascú vulga posar-hi, perquè no crec gens que el valencià siga monolític”.

Sempre mostra el nord de la brúixola normalitzadora: “Una persona activa concatena tot un seguit exponencial de converses en català”. Com fa ell sempre, predicant amb l’exemple. Atent a qualsevol símptoma de recuperació entre joves i grans. Des de la seva ment que és una talaia privilegiada, ens mostra un català sense macar, d’espill i mirall, de roig i vermell d’Elx, de bancals, de boçar, de pa amb tomata i costera.

M’imagino aquest llibre com el discurs d’entrada a la nostra acadèmia, l’Institut d’Estudis Catalans. Que així sigui, i més aviat que tard.”

En cinc minuts només puc afegir una breu llista ben barrejada de paraules que crec que ens expliquen la personalitat fantàstica de Joan-Carles Martí: intel.ligència sociolingüística, lleialtat a la llengua, consciència, valencià, estàndard comú, nació catalana, terrer, desacomplexament, autoestima, reforestació, Elxans, mestres, voltors, voluntat, poliglot, autoritat lingüística, mercat del llibre, passió, llum, vermell d’Elx, costera, sensibilitat, reflexió, erudició, detallista, poesia, història, paisatge, talaia, gent, realitat, meravelles, fatigues, alegries, frustracions, treball incansable, ideologies lingüístiques, dir, parlar i enraonar, bellesa, recerca, amistat, compromís, reintegració, crítica, unitat de la llengua, visió, emoció.

Voliana Edicions neix en el moment de màxima crisi econòmica i en el màxim moment de crisi del país, una crisi que modestament volem a ajudar –ni que sigui amb un gra de sorra- a convertir en OPORTUNITAT. Una oportunitat prenyada de llibertat.

Per això els trigèmins amb que neix Voliana edicions el primer any mostren: l’igualitarisme lingüístic universal de Delfí Dalmau, la defensa de la unitat de la nació catalana completa amb Joan-Carles Martí i la necessitat d’Independència política amb “Independència o mort de la llengua”.

El quart llibre de Voliana serà Els voltors, una narració bellíssima d’una persona de Mallorca ben coneguda per la gent d'aquesta taula, i ja tenim una colla de projectes preparats per eixir al carrer ben aviat. Partint sobretot d’un plantejament ecoidiomàtic però també directament ecològic: la nostra editorial farà tiratges curts (i reeditarà només quan calgui i a gust del lector) perquè renunciem a emmagatzemar llibres, perquè no ens volem sumar a la destrucció dels llibres i perquè volem construir-los poc a poc, amb cura, amb els autors.

Reeditant bells llibres que han passat desapercebuts per fronteres internes o silenciaments planificats, oferint nous llibres que les grans editorials potser ignorarien, mostrant sempre la intel.ligència literària, la imaginació sociolingüística, la bona pedagogia, la sensibilitat amagada. L’amor a la llengua, a la bona gent. Fugint d’allò políticament correcte però amarats a la terra... i les idees de les ales d’una Voliana que amb el seu aleteig suau pot fer trontollar imperis i sacsejar consciències adormides.

Els propers deu anys que van néixer el 2010 al Maresme, com Voliana,  seran molt més decisius per al futur de la nació catalana que els darrers 35 que ja hem enterrat. Volem prendre la paraula.

Aquí teniu el video de l'acte:  http://extremsud.blogspot.com/