Col·leccions de Voliana Edicions

Entrevol (assaig), Voliac (narrativa) Retorn al sol (ciència-ficció i fantasia), Memòria, Poesia, Brot (dibuix)

dimarts, 18 de desembre del 2012

Clips es presenta a Barcelona


Clips es presenta a la Casa de la Caritat de Barcelona

El 19 de desembre de 2012, dos dies abans de la fi del món, hem presentat el recull de contes Clips de Jaume Terradas Serra a les aules universitàries per a la gent gran de la Casa de la Caritat de Barcelona.
 

Raquel Picolo, l’autora de La nit als armaris ha començat parlant de les cites que encapçalen cadascun dels vint-i-dos contes i el preàmbul. I en primer lloc la que enceta el llibre de Fiodor Dostoievski: “però com podries viure i no tenir una història per explicar”. Una cita que parlaria del que li passa al propi autor. Unes cites que apunten un aspecte central de cada conte i que li donen una fondària semblant a la dels enllaços d’internet. Com la del preàmbul: “De totes les criatures que respiren i es mouen sobre la terra, cap és més feble que l’home”, paraules d’Homer a l’Odissea.

Es tracta segons Picolo, d’un recull divers, ric, amb l’ús de molts recursos estilístics i narratius, de vegades amb l’ús de la primera persona que ens ofereix proximitat o intimitat i de vegades amb una segona persona, amb una única veu o amb diverses veus; amb l’ús de fragments de diari personal o de la poesia. Cosa que demostra que l’autor és també un poeta. L’autor combina la ironia i la lleugeresa i ens fa riure, de vegades per no plorar, de manera que fem una rialla que ens salva de la tragèdia. Amb personatges de vegades ressentits o contestataris...
 
Josep F. Lluís ha fet una lectura magistral del conte “Clips” que obre el recull. Com que el públic assistent ha quedat amb ganes de més ha acabat llegint també el conte “Un mort ambulant.
L’autor ens ha explicat que ja des de petit li agradava explicar històries i s’ha preguntat si això fa estrany per a un científic com ell. Finalment ens ha llegit un poema seu "Mississipi"  que diu coses com ara:
 
                                         ...per afegir un punt de distinció i misteri
als cicles del joc, esperança i decepció.
(...)
Mentre, el gran riu que no es detura, calmós,
      s’endurà cap al mar els llots dels nostres somnis


 

 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada