Col·leccions de Voliana Edicions

Entrevol (assaig), Voliac (narrativa) Voliac. Retorn al sol (ciència-ficció), Memòria, Voliac Poesia (poesia)

dimecres, 5 de desembre de 2012

Marcel Fité parla de Genocidi (in)visible

Ara que l'intent de genocidi lingüístic wertià també es fa visible al Principat, reproduïm l'article que va dedicar Marcel Fité a la revista Llengua Nacional al llibre Genocidi (in)visible de Sico Fons:

Les tribulacions d’un valencià a València



Sico Fons és de Tavernes de la Valldigna (País Valencià).  Ha editat diverses obres, com L’udol de la sirena, Històries de la Vall, Els crits de la follia o Infants adormits; ha guanyat alguns premis literaris, i ha publicat articles en diferents mitjans: El Temps, El Punt, La Veu de Valldigna, la cartellera Túria, el diari Levante, etc. Ara la jove editorial Voliana Edicions li publica un recull d’articles breus que, amb un format assagístic de to directe i amè, fa una radiografia acolorida, apassionada, i no obstant versemblant i ajustada, de la greu situació per la qual passen la nostra llengua i la nostra cultura en aquests moments. Genocidi (in)visible té la virtut de ser un llibre capaç de dir veritats com una casa amb un estil àgil, irònic, divertit, sense deixar de ser una obra lúcida, conscient i compromesa.

La llengua, la nació, la llibertat, la necessària unitat i la no menys necessària diversitat, són temes que s’engalzen al llarg dels eixos centrals de tots els articles i que es manifesten a través d’un llenguatge viu i planer que esdevé l’artifici mitjançant el qual l’autor ens descriu i ens il·lustra una multitud de situacions quotidianes en què tant la llengua com la nació entren en conflicte amb el context de domini i de superioritat imposada pels omnipresents i omnipotents poders de l’espanyolisme dominant, quasi asfixiant, al País Valencià.

La consciència lingüística, un cert pessimisme per l’evolució del país “”el País Valencià és ben prop de desaparèixer com a nació o com a poble”, la gran capacitat de l’autor per a desmuntar reiterades falsedats que el poder ens presenta com a òbvies, la seva habilitat per a fer evidents les contradiccions en els (suposats) arguments dels “adversaris”, juntament amb una gran veneració pel mestratge indiscutible de Joan Fuster –de qui enguany es commemora el vintè aniversari de la seva mort i el norantè del seu naixement- són alguns dels valors que l’autor defensa amb tanta gràcia com convicció i energia.

Sico Fons usa l’exemple senzill i quotidià com a artifici retòric amb una gran habilitat i eficàcia “Com és possible, pregunte jo, que al teu poble no pugues anar a comprar en la teua pròpia llengua (un poble, val a dir, catalanoparlant 100% si excloem els emigrants)? No tenim dret a una cosa tan elemental i justa com eixa? I en canvi ve una persona de Madrid, Burgos o Valladolid... o Colòmbia, o Bolívia o Argentina, i té més drets lingüístics que nosaltres?”

Més enllà de la punyent realitat que l’autor ens hi exposa, m’ho he passat molt bé llegint Genocidi (in)visible. Pel tarannà obert i integrador que s’entrelluca en les actituds de l’autor; pel difícil equilibri entre la dolorosa realitat nacional i lingüística que ens explica i l’esperit irònic i reivindicatiu amb què sap fer-hi front, i sobretot, perquè és un llibre que parla clar i català, és a dir, valencià: “Si, ho confesse obertament, sóc nacionalista, sóc catalanista, valencianista, independentista, separatista o com vulgueu dir-ho. Advoque per la unitat política i cultural dels Països Catalans”. 

 

Marcel Fité

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada