La nit als armaris de Raquel Picolo va ser presentat el dissabte 8 de
desembre de 2012 al Centre Català de Tolosa de Llenguadoc. El professor Pere Gamisans va fer la presentació del llibre. Per acabar l’autora va llegir
el conte El divan amb la música de
Braveheart de fons. El públic assistent
va participar activament a l’hora del col·loqui.
Recollim aquí les paraules de Pere Gamisans:
«La nit als
armaris» és la seva primera obra de creació literària en solitari. Ha tingut
força bona acollida entre els lectors i la crítica. És un aplec de contes on
diversos personatges apareixen d’un conte a l’altre i que duen el lector per
camins varis. La quotidianitat més actual hi té una presència forta: la mercantilització galopant de les
relacions humanes cada vegada més orfes d’actes gratuïts, l’allargament de la
vida i la seva contrapartida en forma de senilitat problemàtica socialment i
econòmica , la tirania de les modes enfront del sentit comú, el tall sovintejat
entre les generacions, les despietades relacions laborals i els estralls
familiars provocats per l’obediència cega a l’èxit professional, la malfiança
social envers l’immigrant, que de vegades tresoreja més humanitat que
l’autòcton, les relacions de parella entre les separacions impossibles d’ahir i
les frívoles d’avui, la justa mesura com equilibri entre els extrems de la
solitud radical i la solitud impossible, la necessària consciència del «Sic
transit gloria mundi» … Però «La nit als armaris» és molt més que una visió de
la societat contemporània, també s’endinsa en les formes de vida territorials
(el Pallars hi té el seu protagonisme), i històriques (una escola de poble al
Pallars en els anys quaranta del segle passat com a institució encarregada de
desterrar la identitat pròpia dels alumnes), la fantasia, amb la seva càrrega
simbòlica, hi fa acte de presència així com la reflexió sobre els límits de la
realitat i de la ficció (en un conte l’autora i un dels seus personatges han escrit
el mateix relat) i sobre l’escriptura mateixa (com allargar un conte, per
exemple). Tot és servit amb brots d’humor i amb una constant tensió narrativa
que contribueixen a fer d’aquests contes unes belles miniatures literàries.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada