Col·leccions de Voliana Edicions

Entrevol (assaig), Voliac (narrativa) Voliac. Retorn al sol (ciència-ficció), Memòria, Voliac Poesia (poesia)

dimarts, 11 de desembre de 2012

La nit als armaris es presenta a Tolosa


La nit als armaris de Raquel Picolo va ser presentat el dissabte 8 de desembre de 2012 al Centre Català de Tolosa de Llenguadoc. El professor Pere Gamisans  va fer la presentació del llibre. Per acabar l’autora va llegir el conte El divan amb la música de Braveheart de fons.  El públic assistent va participar activament a l’hora del col·loqui.
 
 

Recollim aquí les paraules de Pere Gamisans:
«La nit als armaris» és la seva primera obra de creació literària en solitari. Ha tingut força bona acollida entre els lectors i la crítica. És un aplec de contes on diversos personatges apareixen d’un conte a l’altre i que duen el lector per camins varis. La quotidianitat més actual hi té una presència forta:  la mercantilització galopant de les relacions humanes cada vegada més orfes d’actes gratuïts, l’allargament de la vida i la seva contrapartida en forma de senilitat problemàtica socialment i econòmica , la tirania de les modes enfront del sentit comú, el tall sovintejat entre les generacions, les despietades relacions laborals i els estralls familiars provocats per l’obediència cega a l’èxit professional, la malfiança social envers l’immigrant, que de vegades tresoreja més humanitat que l’autòcton, les relacions de parella entre les separacions impossibles d’ahir i les frívoles d’avui, la justa mesura com equilibri entre els extrems de la solitud radical i la solitud impossible, la necessària consciència del «Sic transit gloria mundi» … Però «La nit als armaris» és molt més que una visió de la societat contemporània, també s’endinsa en les formes de vida territorials (el Pallars hi té el seu protagonisme), i històriques (una escola de poble al Pallars en els anys quaranta del segle passat com a institució encarregada de desterrar la identitat pròpia dels alumnes), la fantasia, amb la seva càrrega simbòlica, hi fa acte de presència així com la reflexió sobre els límits de la realitat i de la ficció (en un conte l’autora i un dels seus personatges han escrit el mateix relat) i sobre l’escriptura mateixa (com allargar un conte, per exemple). Tot és servit amb brots d’humor i amb una constant tensió narrativa que contribueixen a fer d’aquests contes unes belles miniatures literàries.
 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada