Col·leccions de Voliana Edicions

Entrevol (assaig), Voliac (narrativa) Voliac. Retorn al sol (ciència-ficció), Memòria, Voliac Poesia (poesia)

dilluns, 8 d’abril de 2013

Jordi Cervera Nogués parla de "La nit als armaris"

Jordi Cervera Nogués parla en el seu blog de "La nit als armaris" de Raquel Picolo:
 

La narrativa curta, tret d’algunes honroses excepcions, és un gènere pot estimat pel sector editorial, tret, és clar, que porti la signatura d’una d’aquestes plomes il•lustres que converteixen en vendes qualsevol cosa que toquin. Tot i així, sempre he pensat que si bé és un gènere que en força casos, pot arribar a ser molt irregular i fins i tot una excusa simple per amagar manca d’idees i simplicitat de plantejaments, també és cert que un bon llibre de relats és un magnífic artefacte de lectura capaç de proporcionar plaers concentrats i intensos.

Hi ha històries que no demanen 500 pàgines per a ser explicades i si l’autor sap trobar la veu, el registre i el grau d’intensitat necessari per a cada ocasió,el resultat és sempre magnífic.

Voliana Edicions, un petit segell d’Argentona dirigit per Jordi Solé és el responsable de la publicació de La nit als armaris, l’estrena literària de Raquel Picolo, una autora de les Valls d’Àneu que presenta un conjunt de contes amb un seguit de punts que els fan interessants.

 D’entrada l’ús de la llengua que no defuig en absolut els localismes, les sempre meravelloses i enriquidores variants geogràfiques, una opció complementada amb un recull final de paraules i expressions. I més enllà de la paraula, els sentiments, les interseccions cada vegada més sovintejades i abruptes entre el món rural i les tecnologies i els plantejaments urbans, una dicotomia indefugible i sempre traumàtica i tot plegat ben amanit amb la sàvia construcció de les històries i els personatges, un treball sòlid, amb un bon tractament dels temes i les imatges que es reflecteixen en aquest conjunt d’històries que no deceb.

 I ningú millor que la mateixa Raquel per guiar-nos en aquest viatge de final satisfactori.

 Diàleg amb els lectors

Jordi Cervera m’ha demanat que escrigui sobre la meva relació íntima, com a autora, amb La nit als armaris (Voliana Edicions, 2012). L’emoció predominant està lligada a l’experiència de la publicació. El que sento vers La nit als armaris, el meu primer llibre de ficció publicat, s’assembla molt al que vaig experimentar amb Casa Barrina, el primer text literari que em van publicar (L’Ovidi i altres narracions. Editorial Proa, 1999).

El dia que vaig tenir a les mans el recull dels divuit relats finalistes del Premi Vent de Port de 1999 vaig saltar d’alegria. Em sentia feliç per l’edició; pel magnífic pròleg de Jordi Pàmias, que parla del narrador de Casa Barrina i del testimoni sentimental i cultural del conte; per la il•lustració de Gustau Chamalanch, que abraça les tres generacions de la història. Va ser una alegria espontània i sense cap pretensió.

Però l’experiència del primer Vent de Port em va encendre les ganes de ser escriptora i vaig començar a escriure amb intencions de publicar en solitari i tenir lectors. Entre Casa Barrina i La nit als armaris vaig escriure dues novel•les , una novel•la infantil i alguns guions literaris. També vaig continuar escrivint contes, que presentava a concursos i em publicaven en reculls col•lectius. La primera novel•la va quedar finalista al Josep Pla del 2004 i al Marià Vayreda del 2007; algunes editorials em van donar esperances, però al final no es va publicar.

Vaig desar les novel•les al calaix i vaig tornar als contes, que eren més agraïts, decidida a publicar-ne un recull. Si calia optaria per l’ autoedició. Quan vaig tenir el llibre enllestit, la Marta Pera em va presentar el Jordi Solé Camardons, de Voliana , i al cap de tres mesos fèiem la primera presentació de La nit als armaris a Vilassar de Mar. El meu bateig literari.

La nit als armaris és el primer graó de la meva vida com a escriptora, la primera pedra de l’obra literària que desitjo bastir (i que no tinc ni idea de la magnitud que tindrà), i la constatació que tant els artistes com les nostres creacions necessitem publicar per avançar i per ser.

Quan veig la coberta lila amb l’armari rosa i la lluna que creix dins de l’armari, sento que el llibre és viu i que té ànima. La nit als armaris fa olor de Pallars i també de Barcelona, no hi ha cap ratlla entre el món rural i l’urbà, entre la tradició i la modernitat, com tampoc hi són dintre meu. Aromes i veus que els lectors em retornen i jo els estic molt agraïda, perquè el que necessitava és això: encetar un diàleg amb els lectors.

Gràcies Raquel.
 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada