Camardons, Neus Olives i JM Mayora.
L'editor va aprofitar per presentar Voliana a la gent d'Artesa que omplia la sala, i va parlar de Bales de cotó com un tros de la memòria viva que necessita qualsevol país per reconèixer-se, un llibre escrit des de la sensibilitat de l'autora, amb un llenguatge català magnífic -sovint amb paraules vives de la variant nord-occidental- i amb una memòria dels detalls impressionant.
Bales de cotó té un títol entre misteriós, metafòric i directament lineal, ja que fa referència d'una banda al cotó que treballaven els "fabricants i fabricantes" a la colònia però potser també les bales que dispara l'autora són de denúncia de la condició laboral i alhora de cotó perquè mostra tota l'alegria que malgrat les dificultats expressaven la gent que treballava i vivia a la colònia Hilaturas del Segre, on l'autora hi va romandre fins al 1962.
El regidor de cultura de l'ajuntament d'Artesa de Segre JM Mayora va presentar els parlaments i va destacar la fidelitat del llibre a la realitat històrica de la colònia. Ramon I.Canyelles, que encara té segona residència als pisos que ara hi ha en la zona on hi havia la colònia, va fer un recorregut històric de la fàbrica que va començar el 1906 i que va tenir com a darrer gestor Miquel Coll i Alentorn. R.I. Canyelles és l'autor de la fotografia de la coberta.
Finalment, Neus Olives, l'autora, nascuda el 1946 a Baldomar (la Noguera) i que als quatre anys, va anar a viure a la colònia amb la seva família, va començar fent tres agraïments a Voliana Edicions: per haver confiat en l'obra, per haver respectat escrupolosament el text i per la preciosa portada i contraportada del llibre amb els til·lers al fons darrera de l'edifici principal de la fàbrica, sense fulles a la portada, i verd a la contraportada reflex de les dues realitat que es vivien a la colònia.
Ens va explicar que va començar a escriure el llibre sense ser-ne conscient, per omplir el temps que li va donar una afonia motivada pel seu ofici de mestra; un text que va anar engrandint-se amb el temps, "com qui pinta amb paraules un mural que era un retrat personal dels records". Va tenir un especial record per la seva germana morta prematurament i per les tres mestres que va tenir a l'escola de la colònia. Va fer referència a un treball monogràfic sobre la colònia, però fet de "portes enfora", per experts, de lletres majúscules. Per contra, el seu llibre estava escrit portes endins, parlant de la gent petita que hi va viure i treballar, les lletres minúscules.
Va denunciar la "desmemòria oficial que ha intentat assecar-nos les arrels, la de les persones anònimes. L'autora va emocionar de veritat la gent que l'escoltàvem, molts dels quals encara havien viscut a la fàbrica.
Neus Olives signant exemplars del seu llibre
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada