Col·leccions de Voliana Edicions

Entrevol (assaig), Voliac (narrativa) Voliac. Retorn al sol (ciència-ficció), Memòria, Voliac Poesia (poesia)

dijous, 10 d’octubre de 2013

La Memòria de L’Esteve Albert a Girona i Barcelona

"La Memòria de l’Esteve Albert" continua el seu cicle de presentacions per tot el territori i ara ha arribat a la llibreria 22 de Girona i a la Claret de Barcelona.

El 2 d’octubre a la llibreria 22 de Girona hi van parlar Joaquim Nadal, Josep-Miquel Servià i Josep Puig.
Joaquim Nadal va fer una anàlisi dels diversos moments històrics que va viure Esteve Albert i la importància del seu activisme incansable. Va repassar un per un els set personatges del llibre, destacant-ne algun tret particular i la versió que d’ells en dóna Albert.
Joaquim Nadal i Josep Puig i Pla
 
Josep-Miquel Servià es va centrar en el contacte personal amb l’autor, en l’època que va romandre a l’Empordà, on va promoure entre altres la representació d’”Els almogàvers del Rei En Pere i Palamós”, amb motiu del 7è. centenari d’aquella població. Servià ens va mostrar un exemplar de “Quatre boigs de Mataró”, dedicat per Esteve Albert.
                                         JM Servià amb "Quatre boigs de Mataró" a les mans

El curador Josep Puig i Pla va parlar de la importància de la tasca de l’autor, fent referència a l’activitat de les comarques gironines. Com a públic assistent vam gaudir de la presència de Ramon Manent, músic i seguidor d’Esteve Albert, i de l’alcalde de Bellcaire d’Empordà, David Font, el qual es va convertir en quart orador a l’hora del col·loqui explicant-nos l’activitat entusiasta que va tenir la presència d’Albert en aquella població, on va despertar la consciència del seu passat que fins aleshores vivia en bona part adormit i on encara es representa el retaule “Bandera de Catalunya” .
   A la dreta David Font, alcalde de Bellcaire
                                  d'Empordà

 

El 8 d’octubre es va presentar a la llibreria Claret de Barcelona, amb parlaments d’Agustí Alcoberro, Joan Ridao i Josep Puig.

Joan Ridao va començar destacant el pròleg d’Hilari Raguer on s’insinuen complicitats de l’anarcosidicalisme amb l’extrema dreta. Va criticar que Albert és un personatge important de la història de Catalunya però immerescudament desconegut, com altres personatges que apareixen en l’obra. Un activista que mereixeria la categoria d’’homenot’ que sabia conciliar ideologies diverses amb una voluntat netament transversal lluny de qualsevol sectarisme. Un llibre que recomanà no només per conèixer la personalitat d’Albert sinó també la de diversos personatges claus en la història de Catalunya.
 

Agustí Alcoberro va deixar esmaperdut aquest cronista editor perquè després de confessar que prèviament a la lectura del llibre no coneixia Esteve Albert, va fer una interpretació profundíssima de l’obra, la ideologia i l’aportació de l’autor. Alcoberro veu com un joc de miralls els comentaris de les personalitats ja que alhora mostra el seu propi pensament, el d’una personalitat transversal que serveix de pont i continuïtat entre la Catalunya d’abans del 36 i la Catalunya posterior. Un personatge contradictori i, per tant, molt català, en el qual  es condensa tot el seny i tota la rauxa, com ho mostra que era partidari d’una Catalunya Helvètica, endreçada i cultivada fent una mena d’ucronia en què es declarava partidari de partits com la Unió Socialista, Acció Catalana o UDC, però que veia com a partits massa allunyats de la comprensió popular i que per això ell militava en organitzacions més pròximes al sentit popular, més radicals. Li agradava racionalment aquella triada de partits assenyats però de cor es veia empès a militar en Nosaltres Sols, Estat Català o sindicalment a la CNT. Militància que compartia amb la de la FEJOC catòlica. Alcoberro també va destacar l’episodi de les baralles entre els tres sectors del catalanisme durant els anys cinquanta, que Albert critica sense embuts, des de la representativitat en el Comitè Pous i Pagès com a membre del Front Nacional de Catalunya.

Al final, Alcoberro es preguntava quina mena de gènere podria definir el llibre i en proposà diversos: el retrat, l’apunt... i va lloar l’encert del títol i subtítol ja que apunten a la ‘Memòria’ i les ‘Vivències’. Si l’autor fa en més d’una ocasió ucronies partint del supòsit “què hauria passat si...” Alcoberro també es preguntava què faria en l’actual moment històric Esteve Albert. Ens faria molta falta avui. Finalment va voler fer un elogi de la feina que fan petites editorials com Voliana perquè ens garanteixen la llibertat d’expressió editorial.
 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada