El 2 d’octubre a
la llibreria 22 de Girona hi van
parlar Joaquim Nadal, Josep-Miquel Servià i Josep Puig.
Joaquim Nadal va fer una
anàlisi dels diversos moments històrics que va viure Esteve Albert i la
importància del seu activisme incansable. Va repassar un per un els set
personatges del llibre, destacant-ne algun tret particular i la versió que
d’ells en dóna Albert.
Joaquim Nadal i Josep Puig i Pla
Josep-Miquel Servià es va centrar en el contacte
personal amb l’autor, en l’època que va romandre a l’Empordà, on va promoure
entre altres la representació d’”Els almogàvers del Rei En Pere i Palamós”, amb
motiu del 7è. centenari d’aquella població. Servià ens va mostrar un exemplar
de “Quatre boigs de Mataró”, dedicat per Esteve Albert.
El curador Josep Puig i Pla va parlar de la importància de
la tasca de l’autor, fent referència a l’activitat de les comarques gironines.
Com a públic assistent vam gaudir de la presència de Ramon Manent, músic i seguidor
d’Esteve Albert, i de l’alcalde de Bellcaire d’Empordà, David Font, el qual es
va convertir en quart orador a l’hora del col·loqui explicant-nos l’activitat
entusiasta que va tenir la presència d’Albert en aquella població, on va
despertar la consciència del seu passat que fins aleshores vivia en bona part
adormit i on encara es representa el retaule “Bandera de Catalunya” .
El 8 d’octubre es
va presentar a la llibreria Claret de
Barcelona, amb parlaments d’Agustí Alcoberro, Joan Ridao i Josep Puig.
Joan Ridao va començar destacant el pròleg d’Hilari Raguer
on s’insinuen complicitats de l’anarcosidicalisme amb l’extrema dreta. Va
criticar que Albert és un personatge important de la història de Catalunya però
immerescudament desconegut, com altres personatges que apareixen en l’obra. Un
activista que mereixeria la categoria d’’homenot’ que sabia conciliar
ideologies diverses amb una voluntat netament transversal lluny de qualsevol
sectarisme. Un llibre que recomanà no només per conèixer la personalitat
d’Albert sinó també la de diversos personatges claus en la història de
Catalunya.
Agustí Alcoberro va deixar esmaperdut aquest cronista editor
perquè després de confessar que prèviament a la lectura del llibre no coneixia
Esteve Albert, va fer una interpretació profundíssima de l’obra, la ideologia i
l’aportació de l’autor. Alcoberro veu com un joc de miralls els comentaris de
les personalitats ja que alhora mostra el seu propi pensament, el d’una
personalitat transversal que serveix de pont i continuïtat entre la Catalunya
d’abans del 36 i la Catalunya posterior. Un personatge contradictori i, per
tant, molt català, en el qual es condensa
tot el seny i tota la rauxa, com ho mostra que era partidari d’una Catalunya
Helvètica, endreçada i cultivada fent una mena d’ucronia en què es declarava
partidari de partits com la Unió Socialista, Acció Catalana o UDC, però que
veia com a partits massa allunyats de la comprensió popular i que per això ell
militava en organitzacions més pròximes al sentit popular, més radicals. Li
agradava racionalment aquella triada de partits assenyats però de cor es veia
empès a militar en Nosaltres Sols, Estat Català o sindicalment a la CNT.
Militància que compartia amb la de la FEJOC catòlica. Alcoberro també va
destacar l’episodi de les baralles entre els tres sectors del catalanisme
durant els anys cinquanta, que Albert critica sense embuts, des de la
representativitat en el Comitè Pous i Pagès com a membre del Front Nacional de
Catalunya.
Al final, Alcoberro es preguntava quina mena de gènere podria definir
el llibre i en proposà diversos: el retrat, l’apunt... i va lloar l’encert del
títol i subtítol ja que apunten a la ‘Memòria’ i les ‘Vivències’. Si l’autor fa
en més d’una ocasió ucronies partint del supòsit “què hauria passat si...”
Alcoberro també es preguntava què faria en l’actual moment històric Esteve
Albert. Ens faria molta falta avui. Finalment va voler fer un elogi de la feina
que fan petites editorials com Voliana perquè ens garanteixen la llibertat
d’expressió editorial.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada