Col·leccions de Voliana Edicions

Entrevol (assaig), Voliac (narrativa) Voliac. Retorn al sol (ciència-ficció), Memòria, Voliac Poesia (poesia)

dilluns, 20 de gener de 2014

Manel Alonso Català parla de Tragicomèdia a Secundària

L'escriptor Manel Alonso Català ha publicat a la revista Sons de Xaloc  http://sonsdexaloc.cat/ un magnífic article sobre "Tragicomèdia a Secundària" de Mateu Lluís Vives. El reproduïm aquí:




Aquesta darrera setmana ha caigut a les meues mans un llibre que si no m’ha sorprès almenys no m’ha deixat indiferent, Tragicomèdia a secundària (Voliana Edicions, Argentona, 2014). Un lector despistat podria pensar-se que està davant d’un llibre de consum per a alumnes d’institut, però en obrir les primeres pàgines i veure el subtítol Memòries d’un mestre cremat podrà deduir que no estem davant d’una novel·leta a l’ús i al gust dels estudiants. Eixe mateix lector potser que tampoc li haja donat massa importància al nom de l’autor: Mateu Lluís Vives, això més que un nom i uns cognoms és l’anònim d’un assassí. Un dels noms més habituals que porten els centres educatius públics valencians és el de l’humanista Lluís Vives, la qual cosa em porta a pensar que potser estem davant d’un pseudònim.




La primera cosa que li retrauré a l’autor, encara que no és massa important, és que no haja sigut més exacte amb el títol, ja que la tragicomèdia de la qual ens anirà parlant també passa en cicles anteriors concretament al que fou l’Educació General Bàsica.





Mateu Lluís Vives, o aquell que s’oculta darrere d’aquest nom, amb un llenguatge àgil, desacomplexat, carregat d’ironia i d’humor, des d’una mirada personal i subjectiva, ens relata la seua experiència com a docent en l’escola pública valenciana. Ho fa des del mateix moment que decideix estudiar magisteri fins al darrer curs escolar, 35 anys (des de 1997 fins al 2012) de carrera professional resumits en poc més de 250 pàgines.





El nostre mestre, en una sola frase, explica la seua tria: “Perquè els mestres treballen poques hores al dia i tenen moltes vacances”. Ja ho veuen: tota una declaració de principis. D’ell com a estudiant diu: “Era ruc, pobre i gandul”.


El llibre, que podria ser un cúmul de cabòries professionals, petites venjances…, podria haver estat un aglomerat difícil de digerir, però està ben estructurat, manté en el lector la tensió narrativa, té un to irònic que ajuda a desdramatitzar el que es conta i una prosa amena que denota al seu darrere un escriptor amb moltes hores de vol, un narrador capaç de construir un retrat sociològic a través del món educatiu valencià de la pròpia societat valenciana per tal d’explicar-nos alguns dels grans fracassos d’aquest país nostre, com són ara la normalització lingüística del valencià, el de l’acollida dels joves emigrants i l’alt índex de fracàs escolar.


Tragicomèdia a secundària és un llarg passeig pel costat fosc de l’educació pública valenciana, on es trauen a la llum les misèries d’una gran part del professorat, la dimissió dels pares i mares d’alumnes, dels mateixos alumnes, les nefastes actuacions dels equips directius, dels polítics, dels inspectors educatius, i el terrible exemple per als més joves d’una programació televisiva que tendeix a posar en valor allò que no ho té.





L’autor posa sovint el dit en la nafra sobre qüestions com ara l’agressivitat i la violència en els centres educatius, el maltractament al professorat, l’anticultura de la que fan gala els alumnes més populars que alhora són els més brètols i que acaba convertint-se en el discurs dominant entre una gran majoria d’alumnes. També del racisme, la substitució lingüística, els retalls de l’administració… Sense oblidar-se del tot d’eixe punt d’esperança que atorguen al relat els bons estudiants i els bons professionals que a pesar de l’atmosfera imperant són capaços de tirar endavant el seu projecte de vida.





Hi ha moments en el relat que són realment brillants, jo destacaria entre altres quan ens parla de la normalització lingüística i el procés de patuesització que pateix la nostra llengua. No he llegit mai cap tractat de sociolingüística que ho resumisca d’una manera tan clara, entenedora i contundent.
D’alguna manera aquest llibre fa un retrat molt dur de la trajectòria d’un país durant 35 anys que com a comunitat humana s’ha dirigit cap a la desfeta, i això, a pesar que ens dolga, és molt d’agrair.





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada