L’any 2013 Voliana Edicions ha tingut l’honor d’editar un
llibre inèdit d’Esteve Albert i Corp, “La Memòria de l’Esteve Albert”, en què
explica les seves vivències amb vuit grans personalitats catalanes. Ha estat la
nostra primer proposta a l’Any Esteve Albert. Però no volíem deixar passar
l’any Esteve Albert 2014 en què es compleixen els cent anys del naixement de
l’activista de Dosrius sense contribuir al coneixement d’un altre aspecte de
l’obra escrita d’Esteve Albert, la poesia.
Fa anys, Antoni Comas ja s’havia queixat del desconeixement
que es tenia d’Esteve Albert com a poeta:
“La prodigiosa activitat d’Esteve
Albert, els seus continus tràfecs i la llegenda creada entorn de la seva
personalitat, potser ens fa oblidar sovint que és un home –que és un poeta, que
sap, com diu Josep Maria de Segarra, els noms dels vents / i el nom dels
torrents / i el nom de les herbes menudes / i el nom de l’ocell estantís / i el
nom de les muntanyes del país” .
De fet, Manuel Anglada i Ferran va començar a
fer-li justícia en el complet estudi de la seva poesia en l’antologia poètica
que Editorial Andorra va publicar el 1996.
Val a dir que la tria
dels poemes que hem fet en aquest llibre és exclusivament de l’editor, amb el
criteri bàsic d’escollir els poemes que més ens han agradat, i que
creiem que més s’adiuen a l’esperit del segle XXI, els que més ens
emocionen avui. Poemes absolutament vius, amb una riquesa del llenguatge
prodigiosa, descartant, per tant, la poesia més èpica, elegíaca o històrica que
el lector o l’estudiós ja podrà trobar en altres reculls . Els hem ordenat de
manera aproximadament cronològica basant-nos en la publicació en diversos
llibres, com es pot veure en l’índex.
I hem volgut batejar aquest recull com “Camins de poesia”
perquè el mot “camí” es troba molt sovint en la poesia d’Esteve Albert i alhora
perquè defineix la personalitat incansable de l’Albert pels camins de tot
Catalunya, Andorra i Occitània. En aquell camins Albert hi veu cels estrellats,
crepuscles, albades, postes de sol, rosada dels matins, tempestes, calor i
fred, tebior, animalons, herbes i plantes, valls, muntanyes, rius, fonts,
boscos, arbres, flors o pedres... i ho contempla tot com un nou Francesc
d’Assis, amb una mirada que avui en podríem dir ecològica, fugint de la ciutat
i estimant la natura, estimant el país que ell volia lliure.
Volem agrair a Carles Duarte i Montserrat que hagi acceptat fer el pròleg
del llibre, justament un autèntica autoritat en poesia i coneixedor de l’obra
albertiana. També volem agrair a Josep Puig i Pla que ens hagi facilitat
materials per a l’elaboració d’aquest recull i que ens hagi animat a
publicar-lo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada