Col·leccions de Voliana Edicions

Entrevol (assaig), Voliac (narrativa) Voliac. Retorn al sol (ciència-ficció), Memòria, Voliac Poesia (poesia)

dimecres, 29 de gener de 2014

Parlen de "La Memòria de l'Esteve Albert" a la premsa

L'any 2014 s'ha iniciat amb diversos comentaris sobre el nostre llibre "La Memòria de l'Esteve Albert" a la premsa diària: Xavier Garcia i Pujades a El Punt Avui publica l'article "Cent anys d'Esteve Albert" (13/01/14) on esmenta els llibre; en el mateix diari Josep Puig i Pla, curador del llibre és entrevistat "L'Esteve Albert representa les inquietuds del segle XX" (14/01/14).


I Jordi Amat al suplement Cultural de “La Vanguardia”(21/01/14) escriu aquestes perles sobre “La Memòria de l’Esteve Albert”:

(...) aquest llibre de memòries per persona interposada és una simpàtica i inesperada delícia. Els seu autor es deia Esteve Albert (1914-1997), tipus inclassificable de qui enguany es commemora el centenari i a qui escau més que a ningú d’activista pur del catalanisme (durant la República, la guerra i el franquisme, des de la cultura popular, la premsa, l’obrerisme o la resistència política.
El record càlid que va deixar entre molts dels qui el van conèixer s’entén del tot llegint una obra menor que, com el monjo i historiador Hilari Raguer diu al pròleg, sembla el monòleg d’un conversador prodigiós (...) Com una sobretaula que no voldríem que s’acabés mai. Un enfilall d’anècdotes clarividents que se solapen a idees lúcides per comprendre d’una manera amena una de les etapes més difícils d’explicar de la Catalunya contemporània.
(...) és a través dels altres sis personatges que Albert ofereix una perspicaç interpretació de dos moments rellevants dels quals fou testimoni secundari o protagonista a l’ombra.
El primer moment viscut com a mataroní activíssim i acabat de sortir del seminari sense fer-se capellà, és el de la incapacitat de les classes mitges i obreres catalanes dels temps de la Segona República per saber-se configurar com una societat harmònica. Potser el millor testimoni d’aquesta divisió interna fatal siguin els boicots reiterats que Serra Moret va patir a les conferències que va intentar a Mataró per part de la FAI o la manca de voluntat real de la populosa Federació de Joves Cristians, en la qual Albert va militar i que presidia el retratat Fèlix Millet, d’intentar aplicar la doctrina social de l’Església a la conflictiva realitat del seu temps. Tot està explicat de manera eficaç i naturalíssima, com la conversa amb l’anarquista Joan Peiró sobre la necessitat que un grup de treballadors catòlics s’afiliessin a la CNT per defensar els seus drets.

Harakiri de l’exili.
El segon moment que il·lumina Albert és aquell en el qual, durant la segona meitat dels quaranta, l’exili polític es va fer un harakiri que semblava definitiu. El 1947 Albert, militant del Front Nacional de Catalunya i membre d’un comitè clandestí –el comitè presidit per Pous i Pagès- que aglutinava el gruix de les forces a l’interior va ser destinat a França per assistir a una reunió amb consellers de la Generalitat i un altre organisme –el Consell Nacional de Londres- que havia salvaguardat la dignitat de l’autogovern. Va tractar amb Josep Carner, amb qui va parlar hores i hores i va retrobar Serra i Moret, que durant les reunions no es va creuar ni una sola paraula amb el comunista Joan Comorera.
L’organització de les nacions Unides havia condemnat el regim de Franco i semblava que, derrotats els feixismes, potser era el moment de restablir el procés democràtic a Espanya. La proposta dels grups de l’interior, representats per Esteve Albert, era arribar a una solució consensuada entre tots aquests organismes. Era llavors o mai i ningú va cedir. Ja ho havia advertit Pau Casals, a qui va proposar, sense èxit, que es convertís en símbol que aglutinés a tots els catalans “Com sempre l’esperit de discòrdia desfermat per l’afany d’assegurar-nos la millor part en el repartiment de les cireres ens fa matar el cirerer quan tot just verola”. La discòrdia de sempre. I Tarradellas jugant amb astúcia la partida.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada