Aquest és el comentari que en va fer Hermann Bonnin:
'Tot mirant i remirant les desèrtiques ondulacions d'un poema visual de Pere Màrtir que tinc damunt la calaixera -un poema blanc esquitxat de sang- llegeixo "Estava prou malalt com perquè no m'importessin els perills i prou dèbil / per preferir morir-me sobre la sorra tot sol que acabar la meva vida en un hotel amb una cambrera plorant". Tota una revelació. I és que com diu Palau i Fabre "El blanc es dirigeix sempre al nostre sexe, cal violar el blanc"
I ara, aquí, embolcallat per la blancor d'aquesta sala, una blancor en la que tot és possible, Pere Màrtir no presentarà cap llibre, ja que ell sap que un llibre no es presenta. Un llibre s'ofereix. El llibre te el pudor de la poma verd-donzella i la sensualitat de la pruna Reina Claudia.
De fet, Pere Màrtir contribueix amb aquest llibre a violar el blanc, contenidor de tots els colors de l'"arc en ciel" oferint-nos la VERITABLE Història de Montserrat. Una història que desautoritza les múltiples fabulacions que s'han fet a l'entorn de la Muntanya. Un massís reconquerit als sarraïns l'any 875. Una muntanya poblada d'anacoretes i eremites. Un topònim, aquest, el de Montserrat, que s'estén per totes les Amèriques atlàntiques. Hi ha Montserrats a les Petites Antilles, a Chiapas, a Matanzas, al terme colombià de La Ovejera i a Humachuco.
Tanmateix, el Montserrat, Montserrat, que Pere Màrtir explora és el llegendari Montserrat medievalesc del Sant Grial. I com que ell, Pere Màrtir, cerca, com a bon cavaller de la Creuada, el seu Jerusalem, és a dir la perfecció espiritual, ens desmunta la història idealitzada pels preromàntics. Aquella muntanya imaginada com un "gran temple". Un temple gegantí, reinterpretat més tard per Goethe i Schiller i exaltat fins la follia per wagnerians, nazis i caudillos. I desvetllant-nos com a la pel·lícula "Brigadoon", la real i misteriosa història dels fets de Montserrat, tot descabdellant l'arbre genealògic dels Brasó i oh!, descobrint-hi les obscures relacions d'una avantpassada seva casada amb un fill de Rafael Casanova, un parent Abat i un besavi pilot de vaixells que navegaven pel Mississipi i desaparegut, el besavi, en un dels terratrèmols de San Francisco.
Un Pere Màrtir pulcre i rigorós en la descripció de la història. Un Pere Màrtir que es pren molt seriosament aquest assumpte donant-li la transcendència i la importància que és mereix. Són, aquestes, de fet les darreres paraules del seu llibre. Un llibre que s'ofereix aquí a Barcelona, a la "Barkeno" de Carlemany i del seu fill Lluis el Pietós, Rei d'Aquitània, que la conquerí.
Un Pere Màrtir Brasó que, com Van Dyke, no morirà mai sol ni abandonat en un hotel.
Gràcies Pere Màrtir per posar finalment a la llum aquests, fins ara, misteriosos fets de Montserrat. I a "Voliana Edicions" per editar-lo. Gràcies!
Hermann Bonnín
La Seca-Espai Brossa .
Barcelona, maig 2014.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada