Voliana es presenta a Lleida

El 26 de maig de 2014 es va presentar a la sala Monsuar de l'Institut d'Estudis Ilerdencs el llibre Ajudeu-me. El crit d'una llengua que vol seguir viva, amb la participació de l'autora Eliana Oliveira de Freitas, Paquita Sanvicen, directora del Consorci per a la Normalització Lingüística de Lleida, Josep Antoni Navés Voluntari de les parelles lingüístiques de la ciutat, i l'editor de Voliana.

 

Sala Monsuar de l'IEI. Lleida

El 3 de juny vam fer la presentació del llibre Bales de Cotó de Neus Olives a la Biblioteca Pública de Lleida, amb la participació de l'autora, de la historiadora Antonieta Jarne i l'editor.

Bales de cotó a la Biblioteca Pública de Lleida

 Antonieta Jarne ens va oferir una esplèndida lliçó d'història que va emmarcar perfectament la història de les colònies textils catalanes. Jarne va parlar dels valors i de la descripció dels costums que es fan lúcidament presents en l'obra, d'una colònia, la d'Hilaturas del Segre, de la qual no hi ha recerca acadèmica malgrat la importància que va tenir. La historiadora lleidatana va subratllar la funció de control social i ideològic que van exercir les colònies durant la primera meitat de segle XX gràcies a l'allunyament que patien sovint dels centres obreristes. Les colònies esdevenien un microcosmos amb un símbol central que era la sirena -ben present en el llibre- que organitzava tot el temps dels treballadors, una sirena que marcava tan si sonava com quan estava en silenci la construcció social del temps i les pautes de conducta.

L'allunyament d'aquestes colònies dels centres obrers era tal que fins i tot, com es reflecteix en el llibre fins i tot la població d'Artesa de Segre se sentia al marge de la colònia que tenien a pocs quilòmetres. Es tractava d'una societat "industrial" però amb totes les característiques pròpies d'una societat rural, no pas industrial , ja que de la manera com vivien la gent d'aquella colònia: tots tenien un corral i un hort, feien conserves i continuaven exercint els diversos oficis; una realitat que feia d'amortidor del capitalisme salvatge que s'imposarà després.

Jarne es va explicar que havia realitzat una recerca sobre la realitat d'Artesa de Segre el 1945, l'any en què la família de l'autora arriben a la fàbrica Hilaturas del Segre, i de les gairebé 5000 persones que hi vivien, es donaven 1000 racions de beneficiència al mes per a la població infantil i més de 3000 per a la població adulta, la gran part de la població, la qual cosa demostra la gana i misèria que es vivia en aquell moment.

El tancament de la colònia coincideix en l'aparició definitiva de la revolució industrial als anys seixanta, un nou context en què les colònies deixen de tenir sentit.

La historiadora també va fer un elogi de l'aiguabarreig lingüístic que apareix en l'obra així com l'aportació mesurada i intel·ligent d'expressions dialectals que han anat reculant en l'actualitat però que són també un testimoni del català parlat en aquelles anys.

Per a Jarne "Bales de cotó" -que ens va confessar que havia gaudit amb la lectura del llibre- és també un "esplèndid mirall de la dona en aquell món", atès que estem acostumats a llegir llibres d'història on destaca la invisibilitat de la dona, quan precisament la dona era l'element sobre el que pivotava tota la vida de la comunitat.

[crònica basada en els apunts de l'editor]

Neus Olives, a la dreta, amb una altra dona que va viure a la colònia