Helena Bonals parla de V de Bes

L'11 d'abril de 2015 hem celebrat una nova presentació de V de Bes ara a la Biblioteca Tecla Sala de l'Hospitalet presentada per una de les 45 "prologuistes" del llibre, la poeta Helena Bonals, de qui reproduïm aquest text:

Podríem començar amb la coberta i contracoberta del poemari de la Miramelsmots, que no tenen pèrdua. A la coberta, la fotografia de Vicenç Lafebre d’una noia (que és ella) amb els braços estirats en forma de v “baixa”. V de Bes, així és com jo interpreto aquest títol titllat de misteriós en una ressenya: un bes, al costat d’un petó, és una paraula molt lírica, romàntica. La v “baixa”, indicaria tot el contrari, parlaria de tocar el terra, per connotació. La Núria, en definitiva, tan aviat és tendra com realista, va d’un cantó a l’altre fent-se inclassificable, a banda d’inconfusible, el Jordi Dorca diu que saps que és ella encara que no consti.

V de Bes i Miramels mots a la Biblioteca Tecla Sala de L'Hospitalet

A la contracoberta hi trobem un exemple de la força de la seva poesia, sempre breu o molt breu. La Núria va començar amb el blog Miramelsmots jugant amb les paraules, amb les desfingicions, per exemple, i això l’ha portat a fer poesia, el joc més bell que es pot fer amb aquestes paraules. Com tots els artistes, que són una barreja de vanitat i humilitat, la Núria diu que no es creu poeta. Però amb poemes com els d’aquest llibre acaba de guanyar el premi de poesia Estabanell i Pahissa que concedeix Òmnium del Vallès.

Tornant al que dèiem: el joc amb la lingüística l’ha portat a fer un títol d’una part que diu: “Volia dir t’estimo però l’apòstrof se m’esquerda”, de la mateixa manera que en el poema de la contracoberta diu “M’atrapa/ l’aclucada d’ull/ d’un punt i coma”. El sentit de l’humor és evident: “Quan va entrar a l’òptica/ demanà la graduació exacta/ per a un amor a primera vista”. O “El que necessitem és fer l’humor!”.

Miramelsmots amb Helena Bonals i el fotoògraf Vicenç Lafebre, autor de la fotografia de portada de V de Bes

En definitiva, ella mateixa m’ha explicat que l’amor és el fil conductor del llibre, a vegades des de la dolçor, a vegades des de l’acidesa. El llibre s'estructura en 1. Mira'm als ulls que avui els mots són verds (AMOR/SENSUALITAT); 2. Volia dir t'estimo però l'apòstrof se m'esquerda (una mica de desamor); 3. és tan fàcil morir d'amor que trio escriure (ESCRIPTURA); 4. De tant humil em poses a mil u (valors diversos al voltant de l'amor: l'amistat...).

Una de les gràcies de la Miramelsmots és que en general és molt intel·ligible, potser això la fa considerar-se menys poeta, però a mi, personalment, m’entusiasma. Això és el que en dic al pròleg: “quan miro els seus mots sovint em sorprenc, i a voltes la trobo molt convincent, que diria Forster, són mots que van més enllà de l’enginy, que són art, inclassificable pel que fa al gènere”. Amb aquest poemari es guanyarà, de ben segur, molts besos dels lectors, perquè amb el que escriu es fa estimar.

Miramelsmots amb Lali Ribera al Berenar literari de la llibreria El Cucut