El càtar de La Granadella d'Esteve Canet

Presentem la novel·la història El càtar de La Granadella, òpera prima d'Esteve Canet.

Argument.

El pare d'Elies s'obsedeix en la refeta d'un camí rural al final de la seva vida. Elies, que s'acaba de separar i que treballa a la Comissió europea, ha de viatjar sovint a Jerusalem per preparar unes jornades. Allà coneix Samuel i la seva parella Raquel, que li mostren una bíblia del segle XIV escrita en català i a la vegada li instrueixen sobre conceptes religiosos i filosòfics.

El seu pare, cada vegada més obsedit i malalt per una demència senil imparable, requereix l'ajuda de Lluís, un vell amic d'Elies del poble i de la nova metgessa,  Ana. Aquests dos darrers personatges, s'acaben enamorant.

A principis del segle XIV, un càtar anomenat Raimond fuig de la persecució franca i arriba a la terra d'Elies i Domingo, el seu pare. El senyor del castell, Pere Moliner, intentarà aprofitar el possible tresor càtar que posseeix Raimond, per aconseguir que el rei Jaume II li concedeixi la baronia d'aquelles terres.

El Rei Jaume II, el Just, sofreix una derrota a Almeria i ha de replantejar la seva estratègia a la Mediterrània mentre mor la seva dona, Blanca d'Anjou i no es deixa aconsellar pels seus súbdits. A la vegada, a contracor, ha d'iniciar el setge als templers, seguint ordres de la Santa Seu.

Però l'únic tresor càtar que posseeix Raimond és una bíblia que acaba de comprar a Lleida i que li serveix per seguir practicant la seva doctrina i com a llegat pel futur.

Domingo pateix cada vegada més al·lucinacions i creu que, en la refeta del camí, ha de descobrir un tresor. Ana, en un principi incrèdula davant Domingo, finalment l'ajuda. El tiet de Lluís, Francesc, que és monjo de Poblet, i que té una vella enemistat amb Domingo per un malentès de joventut, intenta impedir el descobriment ja que en realitat és ell qui va vendre la bíblia al govern jueu.

Samuel, molt involucrat en la història del país i amb certs remordiments per la compra il·legal de la bíblia, vol utilitzar la sessió final de les jornades per realitzar una proclama que possiblement li costi la seva feina. Però mor en un atemptat dins d'un autobús, amb Elies al seu costat...

Prades, la plana de Lleida, Flix, Vienne del Delfinat, el Palau Reial de Barcelona, Saragossa, la Cartoixa d'Escala Dei, Avinyó, València, Catània, el Monestir de Santes Creus, La Granadella o Jerusalem són el paisatges que emmarquen l'obra.

Nota de Miquel Maria Gibert (professor de Literatura de l’UPF i finalista del Premi Sant Jordi 2006, amb “La victòria de la creu”:

Potser l’aspecte més destacat d’El càtar llunyà és la capacitat que manifesta l’autor de crear un món de ficció –i remot en el temps-- que resulta més convincent que el món real. I això ho fa amb uns personatges creïbles, ben tallats i amb una prosa molt llegidora, veritablement fluida. En tractar-se d’una novel·la històrica es podria pensar, erròniament, que l’autor es planteja problemes del passat, però no és pas així, perquè a El càtar llunyà hi ha diverses interrogacions molt contemporànies: quin ha de ser el límit de la llibertat?,  quina relació hi ha entre poder i llibertat?, quin vincle s’amaga entre la saviesa i el poder? I n’hi podem trobar més. 

L'autor

Esteve Canet i Muntadas va néixer a Barcelona l’any 1964. La seva estreta vinculació amb La Granadella i amb la comarca de Les Garrigues prové de la seva àvia, Maria Filella Marimón, que hi va néixer. La seva família mantingué la casa pairal de Cal Virolit (reconstruïda a mitjans del segle XX) i tots els estius i nadals de la seva infantesa els va passar al poble. A banda de la casa dels seus pares, l’any 2007 va adquirir-ne una de la seva propietat.

És Diplomat en Dret i Màster en Gestió i Resolució de Conflictes per la Universitat de Barcelona. La major part de la seva vida laboral l’ha passat a l’Administració Pública catalana però també ha estat Secretari General de la Federació Catalana de Carnissers-Cansaladers, Director de la Fundació Oficis de la Carn i Secretari del Consell per l’Ús Sostenible de l’Aigua. I actualment treballa a l’Ajuntament de Barcelona, al Districte de Gràcia, en tasques d’acció comunitària i mediació.

Va començar a escriure fa prop de vint anys, després de passar per l’Escola de les Arts Escrites (Aula de Lletres) amb professors com Teresa Duran, Isidre Grau o Mercè Company. Aquesta és la primera novel·la que publica.