Els professors que
hem intervingut en la gènesi i en la recopilació d’aquestes Volianes de paper estem convençuts que
el dictat continua essent, en l’època de les pantalles, el facebook, el twiter,
el whatsapp (i mil aplicacions electròniques més que vindran), una pràctica
útil per a l’aprenentatge, l’avaluació, l’autocontrol i la reflexió. I fins i
tot pot ser divertida, com “El Gran dictat” televisiu o reivindicativa com en
el cas dels dictats col·lectius que de vegades s’organitzen en algun indret del
nostre país per reivindicar l’ús de la llengua. I són sempre una proposta útil
dins i fora de l’aula, per a alumnes joves i per a gent adulta que vol fer
pràctiques a casa o en cursos d’autoaprenentatge.
Si estem d’acord
que ens calen estratègies d’intervenció que no estiguin basades únicament en la
relació fonogràfica, també els dictats ens són útils perquè no se centren només
en l’objecte (aprenentatge de la llengua) sinó també en el subjecte, el jove i
el seu procés global d’aprenentatge i descoberta del món.
 |
| L'editor amb la prologuista Jenny Suk, guanyadora d'El gran dictat de tv3 |
Justament la
generalització popular de l’escriptura mitjançant les xarxes socials posa de
manifest cada dia l’enorme dèficit que hi ha en el domini ortogràfic. Però els
dictats no són només una pràctica útil per a la millora de l’ortografia o la
sintaxi sinó que és una activitat que serveix per concentrar l’atenció del grup
classe, per focalitzar-la en una activitat compartida; una activitat rica amb
múltiples beneficis. Per exemple, practicar l’escolta atenta i la concentració,
tant a nivell individual com de grup classe o bé útil també per la dicció del
professor com a model ortofonètic, de prosòdia i de puntuació.
Pot servir també
per fer un tast d’un futur llibre, pot despertar l’interès per noves lectures i
la descoberta d’autors i temes insòlits que desvetllin l’afany de conèixer.
Només per posar un únic exemple: ¿sabíeu que els pingüins pròpiament dits es
van extingir a finals del segle XIX? En un dels dictats que us proposem potser
ho descobrireu.
 |
| Amb David Vila, autor de "Verba, non facta" |
Val a dir que si no
sabéssim, de primera mà, que el professorat està constantment creant i
redissenyant les seves pròpies eines de treball, -i que per tant treu dictats
de noves lectures- ens sorprendria que “Dictats a mà” (2007) sigui un dels pocs
precedents d’aquest llibre que ara teniu a les mans. Nosaltres hi volem aportar
el nostre gra de sorra en forma de més de cent dictats ben diversos que hem
trobat realment interessants i variats tant per dificultat ortogràfica com per
temàtica o riquesa lingüística.
La importància del
dictat es posa de manifest si ens fixem que la gran majoria dels professors de
llengües en fan i que, de fet, la totalitat del professorat de qualsevol
matèria “dicta” quan és necessari que els alumnes escriguin qualsevol mena
d’informació destinada a usos diversos dins del procés d’ensenyament.
I què en podem dir
de la importància sociocultural de l’ortografia que es practica i es posa a
prova a través dels dictats? Mila Segarra (1995) ha estudiat la relació de
l’establiment i fixació de l’ortografia amb la creació de tot un món cultural,
d’un espai nacional català i el naixement de la consciència col·lectiva de
poble.
 |
| Esteve Canet, autor d'El càtar de La Granadella i Elisenda Solsona, autora de Cirurgies |
Tots els textos que
trobareu en aquest llibre han estat escrits entre la primera i la segona dècada
de segle XXI. Per tant, si voleu autors clàssics ja us avisem que haureu de
recórrer a d’altres treballs. Nosaltres ens hem volgut centrar en aquests
textos editats tots per Voliana Edicions entre 2010 i 2015 pel que tenen de
desconeguts i actuals. I, per què no dir-ho, per la bellesa literària que
traspuen o pel seu interès. Són dictats de quilòmetre zero: gairebé tots d’autors
dels Països Catalans. Amb dues excepcions significatives: Eliana Freitas, una
nouvinguda brasilera que ens mostra el testimoni viu de les seves peripècies
per aconseguir que els catalans se li adrecin en català; i Moreno Cabrera, un conegut
professor de Madrid que denuncia el supremacisme i l’imperialisme lingüístics.
Hi trobareu alguns textos amb petjades de variants dialectals com la
valenciana, la mallorquina, la tortosina i la pallaresa.
 |
| Eva Arnal, L'ombra de les formigues |
Però el recull que
teniu a les mans va més enllà d’una col·lecció de textos per dictar:
constitueix una autèntica antologia literària, en aquest cas dels autors de
Voliana Edicions, a qui volem agrair la seva implicació i complicitat amb
aquest projecte. Hem inclòs molts fragments de novel·les però també contes,
algun text de teatre, d’assaig, memòria i fins i tot poesia. Per què no podem
fer dictats amb poesia si és molt sovint justament la poesia a través de les
cançons allò que més ens enamora de la llengua? Hi trobareu una bona colla de
fragments de contes o contes sencers, dos microcontes, alguna novel·la
històrica, novel·les d’intriga, de literatura especulativa o ciència-ficció,
ficcions situades a les muntanyes, al mar o als rius. Sentiments, patiments,
pobresa, alegries, lluites i ironies. Reflexions sociolingüístiques i
polítiques, amor i un xic d’humor. En fi, les eternes dèries humanes: bellesa,
bondat i veritat.
 |
| Amb Eliana Freitas, autora d'Ajudeu-me |
Primeres presentacions de VOLIANES DE PAPER:
·
7 de març: Presentació conjunta de “Teoria
lul·liana de la comunicació” de Josep-Lluís Navarro Lluch i de “Volianes de
paper” a la llibreria 3i4 de València. 19:30h. Amb Jordi Solé Camardons i JL.
Navarro Lluch.
·
9 de març: Presentem “Volianes de paper” a La
Llar del llibre de Sabadell. Amb David Vila, Jordi Casanovas i l’editor. A 2/4
de 8.
·
10 de març: Presentem “Volianes de paper” a la
Biblioteca Jordi Rubió i Balaguer de Sant Boi de Llobregat (c/ Baldiri Aleu, 6)
a les 18:30h, amb Amadeu Alemany i l’editor. Farem un dictat i hi haurà premi.
·
11 de març: Presentem “Volianes de paper” a la
llibreria Dòria de Mataró, a les 19:30h, amb la presència dels autors
mataronins que tenen textos en el llibre. Porteu bolígraf si voleu participar
al dictat i guanyar un llibre.
·
17 de març: Presentem “Volianes de paper” a
Llibreria Alibri de Barcelona. A les 19h.
Parlaran: Rosa Roca Riera, Jordi Solé
Camardons (coordinadors) i Jenny Suk (concursant guanyadora d’El Gran Dictat de
TV3). També hi participaran altres autors de Voliana residents a Barcelona que
tenen textos en aquest llibre. Farem un dictat amb premi.
·
29 de març: Presentem “Volianes de paper” a la
Biblioteca E.Lluch de Vilassar. Amb Lali Ribera, Rosa Roca, Núria Pujolàs i l’editor. A
les 19h.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada