Benvinguts a la poesia de Voliana Edicions (I)

Benvinguts a la poesia de Voliana Edicions!!! Aquesta és la nostra proposta poètica pel Sant Jordi de 2017 (Ia part):

Vam arrencar la col·lecció Voliac Poesia de Voliana el gener del 2014 amb Camins de poesia. Un bon tast de poesia d'Esteve Albert amb un recull de la millor poesia, la més moderna, actual, ecològica i franciscana del gran Esteve Albert. Carles Duarte en va fer el pròleg: "on potser Esteve Albert assoleix les fites més altes és quan els seus versos parteixen del paisatge... assedegadament atent el batec de la natura... Hereu d'una tradició relligada sàviament a la terra, aspira a fer de viure un cant"
                    Retorneu-me els  camins,
                    deu-me l'amor de les pedres,
                    l'ombra dels arbres antics,
                    la flaire de la bruguera,
                    el goig del rústec llindar
                    sense clau ni barralleva,
                    les cabanes dels germans




Vam continuar l'agost de 2014 amb Temp(teig)s de Lali Ribera, amb pròleg d'Oriol Izquierdo:
"Per combatre la treva / he baixat al terrat de mi mateixa" diu. I prossegueix una relació d'antítesis: el nord que és el sud, el brunzit de silenci, els mots pregons encimbellats, la foscor diàfana... Aquestes contraposicions , després, recorren d'alguna manera tot el llibre en el que m'ha semblat el seu tema central: aquest temps de tempteig, l'únic, és al capdavall una experiència de solitud..."


                      Porfídia
                Tenaç,
                esmolo un ganivet de cuina;
                faig juliana del dolor
                que hem de sopar
                dia rere dia,
                i la remeno amb obstinació
                malaltissa i frenètica
                perquè no se'ns enganxi
                a la paella de l'ànima.

                I l'extractor de fums no funciona.





En el número 3 de la col·lecció vam descobrir la Nuria Pujolàs, la Miramelsmots que jugava i sobretot ens feia jugar amb els mots: V de Bes (febrer 2015) Ella jugava a bellugar la paraula, a fer fotopoesia, a fer jocs de mans poètics, regalar-nos el bon dia amb mots sempre nous:
                   He quedat penjada
           mentre escalava la teva ànima
                         sense arnès.
La primera autora amb tenir més de quaranta pròlegs, perquè ella sap crear universos poètics a partir de partícules infinitissimals de realitat.

                              Sóc a la pista de ball
                              danso desordenada
                              com els mots.
                              M'atrapa
                              l'aclucada d'ull
                              d'un punt i coma
                              mentre els punts suspensius
                              m'abracen la cintura.