La protagonista de Xera i Sutge

L’enamorament d'una lectora per la protagonista de la novel·la Xera i sutge, per Mercè Martí Arolas, acompanyant literària i mentora.

Hi ha moments que els astres semblen assenyalar-te el camí… I, a mi, els astres em van assenyalar el camí una nit d’hivern. M’havia estirat al llit. El dia s’acabava i jo acostumo a acomiadar-lo llegint. Aquella nit, volia fer una ullada a un manuscrit rebut per correu, una novel·la encara inacabada i sense títol.

Me l’enviava una jove escriptora, la Sílvia Fernández Serrano. Ens coneixíem des de feia poc i jo, com “acompanyant” literària i mentora, treballava amb ella per intentar definir cap on anava aquella professora de secundària que, pentinada amb una cua de cavall, volia tenir un futur com l’escriptora que era, en haver publicat ja, en autoedició, la seva primera novel·la, La Veu del Pedrenyal, i embastint, aquella segona novel·la que, aquella nit, jo podria llegir per primer cop.

Mercè Martí Arolas i Sílvia Fernández a Alibri

Sóc de l’opinió que un conte, una novel·la, qualsevol text narratiu, ha de començar de manera impactant. L’impacte pot ser subtil o obvi, però ha de ser un impacte clar, que colpegi la voluntat del lector i l’atrapi, que el deixi “lligat” a la història i ja no pugui escapolir-se’n… Vaig llegir: “A l’hora del pati, totes les nenes li estrebaren les orelles dotze vegades, una per cada any que havia complert (…)”. Res d’especial estava succeïnt davant dels meus ulls. Però jo ja estava. d’alguna manera, “lligada” al text. Havia de llegir més… “La protagonista del dia, mig de debò, mig en broma, rondinava i empentava les seves companyes perquè la deixessin en pau, però un somriure per sota el nas va trair-la (…) L’Eva acabà arrupida com un cargol, amb la roba enfarinada per la pols i la panxa adolorida, esgotada per les riallades”.

Vaig continuar llegint, sense poder aturar-me. Vaig llegir i llegir, corpresa, enamorada -sense saber-ho encara del cert-, d’aquella Eva que acabava de fer 12 anys… No sé quanta estona va passar. Amb els ulls cansats, vaig haver de deixar la lectura, i, de sobte, vaig adonar-me que el darrer que havia llegit abans de deixar-me véncer pel cansament va ser: “Una hora més tard, l’Eva s’adormiria amb el rostre ben humit i un gest massa trist”. L’esgotament d’aquella Eva era, exactament, l’esgotament que jo sentia. I ho vaig entendre, estava davant d’una autèntica novel·la.

Xera i sutge es va presentar a Alibri el 22 de febrer de 2017

Xera i sutge -així va ser batejat, finalment, el manuscrit-, és una novel·la històrica, situada en els darrers dies de 1931 i bategant en el cor de la “Revolta de Fígols”, quan durant 6 dies, del 18 al 23 de gener de 1932, una revolta anarquista a mans dels miners de Cercs, farts d’una vida massa dura, massa freda, massa perillosa, aïllats en les muntanyes del Berguedà, van proclamar el “comunisme libertari”. Fou un somni breu, molt breu.

Però Xera i sutge sobrepasa els límits d’una novel·la històrica, i adopta les formes de la novel·la coral i la novel·la iniciàtica, on un conjunt de personatges, perfilats amb matissos que excedeixen el blanc i el negre i s’omplen d’altres colors, canvien, per sempre, des de que l’acció comença fins que la derrota assenyala el final, un final vestit de certa promesa de futur amb el bri d’esperança que ens aporta una protagonista, l’Eva -la “meva” Eva-, que mai tornarà a ser la nena que era en començar la història però que, tanmateix, es manté fidel al seu amor pels llibres i a la seva passió per escriure: el seu esperit sobreviu malgrat tot l’après pel camí que, ara , l’allunya del seu Sant Corneli de Cercs natal…

Treballar perquè Xera i sutge acabés esdevenint un llibre editat, va ser el meu compromís amb la seva autora, temerosa d’haver d’empaitar editors, i molt especialment amb aquella Eva que exigia, des de les pàgines tan ben dissenyades per la cura i la destresa de la Sílvia Fernández Serrano, “ser llegida per tothom”.

Des del primer moment, en el meu cap rondava l’editorial més adient per a la novel·la, i l’editor més indicat: Voliana Edicions i en Jordi Solé Camardons.

Vaig trucar a l’editor i va dir-me… “d’entrada, no”. No volia embolicar-se a publicar una novel·la històrica, sota el risc d’un mercat poc receptiu per aquest gènere quan l’autor no és conegut. Vaig insistir-hi: “Val la pena”, crec que vaig dir-li. I va acceptar de rebre’n una mostra. Poc després en va voler rebre la resta. Vaig pensar: “ja està, “atrapat””.

Ara, Xera i sutge, amb el suport de l’ajuntament de Cercs, -població de l’autora- ja és una realitat. I ja ha començat a rodar pel món. Petites passes, una darrera l’altra, sortint a buscar els seus lectors… I si en sou, si us convertiu en els lectors d’aquesta novel·la, puc assegurar-vos que  no us deixarà indiferents i que us acompanyarà sempre més.