David Vila i Ros (Sabadell, 1977).
Compagina la narrativa i l’assaig sociolingüístic, els muntatges escènics per
reivindicar el conte i les conferències i tallers per fomentar l’ús social del
català. És autor de diversos llibres, els darrers dels quals són el recull de
contes Verba, non facta (Voliana, 2014), l’assaig I si parlem català? (Tallers per la Llengua, 2016) i el
conte il·lustrat El Monstre Joan
(Indigo Mercurial, 2017). Actualment és vicepresident de l’entitat Tallers per
la Llengua i coordinador de la Comissió Permanent per la Llengua a Sabadell i
col·labora en espais lingüístics a Cugat Ràdio i Ràdio Sabadell. El podeu
llegir al blog Malgrat la
boira.
Foto: Markus Furgber
Roba estesa
Roba estesa és un recull de contes.
Contes que ens parlen de somnis i de revolucions, de paraules que volen i
d’escriptors desconcertats, de viatgers intergalàctics i d’individus que no
surten d’ells mateixos, de l’ofec d’una societat tancada i de l’aire que entra
per les finestres obertes, de tot allò que no hem pensat i de tot allò que no
hem gosat dir. Llegiu-los i penseu-hi. Perquè mentre els llegiu, ells us estan
llegint a vosaltres. Són així, els contes. Rere l’aparença d’una història
simple hi amaguen moltes interpretacions. Són tan importants les paraules? I
els fets? Per què som tan escèptics? Per què no somiem? Per què no som crítics?
Per què no fem la revolució? I l’amor? L’amor. No veieu els cent timbalers amb les
mans en flames? Aneu amb compte que hi ha roba estesa. No, més ben dit: aneu
amb conte. Sí, aneu amb conte. I somieu.
Els professors de Secundària que vulguin treballar "Roba estesa" a l'aula disposen d'una completa Guia de lectura i propostes didàctiques que trobaran al web de Voliana Edicions.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada