(...) Després
d’haver-vos fet cinc cèntims sobre la biografia literària de Maria Rosa Nogué, i abans de parlar-vos
de La
noia del creuer, voldria ubicar la novel·la. Perquè si entreu a la web
de l’editorial que l’ha publicada, Voliana
Edicions, trobareu el llibre de la Maria
Rosa tant dins la col·lecció Voliac
(narrativa en català) com dins l’apartat o drecera Voliana Joves. I això no és pas oportunisme, sinó realisme.
Per tant, abans
d’entrar en matèria, em permetré una marrada al voltant d’aquesta idea de les
catalogacions i subcatalogacions.
Hi ha novel·les
conegudes i reconegudes que avui en dia podem trobar de forma sovintejada en la
categoria juvenil de les editorials, un aspecte lloable perquè així
s’aconsegueix que els nostres joves s’endinsin en la literatura de qualitat. Un
cas molt típic és La metamorfosi, de Franz
Kafka, novel·la que de ben segur tots vosaltres haureu llegit. I com
aquest, us podria enumerar una llista extensíssima, des de llibres que ja han
esdevingut clàssics de les lletres catalanes (Mecanoscrit del segon origen,
de Manuel de Pedrolo; Aloma,
de Mercè Rodoreda; El
violí d’Auschwitz, de Ma Àngels
Anglada) fins a altres títols consagrats (El vigilant en el camp de sègol,
de Salinger; El cor de les tenebres,
de Joseph Conrad; Fahrenheit
451, de Ray Bradbury).
Tots aquests són
llibres que podem trobar en les col·leccions de literatura juvenil i que
nosaltres bé hem llegit.
 |
| Sílvia Romero i Maria Rosa Nogué a Alibri |
I el que pretenc
remarcar és que no hi ha títols que només puguin llegir els joves, de la
mateixa manera que no hi ha títols que només puguin llegir els adults. Sinó
que hi ha bona literatura (o no) davant la qual cadascú decideix si es llença a
l’aventura de llegir. Potser de vegades ens comportem amb criteris alineats en
excés, fem massa cas d’aquestes catalogacions, i el que caldria és que, com a
lectors lliures, triéssim senzillament aquells títols que ens poden interessar.
I aquesta és una llança que cal trencar en tots dos sentits.
Feta aquesta
reflexió inicial, passo a comentar La noia del creuer.
Per situar-la
dins l’obra publicada de la Maria Rosa
Nogué, aquest títol correspon al segon d’una sèrie possible de novel·les on
la protagonista és l’Andrea Planes (el primer títol era La noia del descapotable).
En La
noia del creuer l’Andrea Planes se’ns presenta com una estudiant de 2n
de Batxillerat, a punt de començar el curs, i que viu a Sitges. Però el que ens
explica l’Andrea no són les seves vicissituds i peripècies al llarg del curs.
Això ho trobàvem en el primer títol de la sèrie. En canvi amb aquest segon
lliurament la Maria Rosa Nogué, jo
penso que molt hàbilment, ens sorprèn amb una història que es constitueix en
base a un enorme flashback, defugint, d’aquesta manera, les típiques
col·leccions de “primer curs a, segon curs a, tercer curs a...”
És així com aconsegueix
donar més importància al personatge de l’Andrea com a protagonista i, per tant,
com a individu. Però també amb tot allò que implica la seva ubicació al si d’un
col·lectiu, d’una societat.
El marc familiar
on trobem l’Andrea és format pels pares (separats i cadascú amb la seva nova
parella) i el Pol (el seu germà petit). Més enllà del nucli familiar tenim el
Robert, el seu xicot. I de les relacions que estableix l’Andrea amb tots
aquests personatges deduirem que és una noia solitària. O millor dit: una noia que
se sent sola.
El tema central
del flashback va lligat a aquest sentiment de solitud, tot mostrant uns fets
que l’han marcada profundament. Uns esdeveniments que abracen des de la necessitat
d’estima (que la converteix en una noia fàcilment enamoradissa), des de la inseguretat
on viu immersa, i des de la ingenuïtat (provocada per aquestes mancances), fins
a temàtiques on hi trobem ja aquesta ubicació que esmentava abans de l’Andrea
dins un col·lectiu, dins una societat.
 |
| La presentació a Sitges, amb Andreu Bosch |
L’acció de la
novel·la té lloc en l’interior d’un creuer, i una part important està inspirada
en els fets reals d’un naufragi que va sacsejar el món del creuerisme el gener
de 2012. Perquè el vaixell on trobem La noia del creuer també s’enfonsa.
Hi ha, doncs,
una crítica a aquestes macro-ciutats que van navegant per mars i oceans amb un
dispendi excessiu i que en ocasions es converteixen en un perill (ecològicament
parlant). A més, aquest nivell de luxe i opulència que es reflecteix a la
novel·la es contraposa a la situació laboral en què es troben, en la seva
majoria, els tripulants del vaixell. També hi ha un parell de periodistes que
es mouen com peix a l’aigua a l’hora de crear reportatges allà on no hi ha
informació. I fins aquí puc llegir, o encara faria spoiler.
I amb tot aquest
ventall d’esdeveniments i temàtiques, hi trobem l’esclat de les relacions
humanes: lligams amorosos i d’amistat, enganys i traïcions, enveges i gelosies,
violència, afany de poder i de fama... i sentiment de culpabilitat.
Jo us
animo a llegir La noia del creuer per tal de gaudir d’una bona estona de
literatura.
Gràcies.
Sílvia Romero
Escriptora
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada