Col·leccions de Voliana Edicions

Entrevol (assaig), Voliac (narrativa) Voliac. Retorn al sol (ciència-ficció), Memòria, Voliac Poesia (poesia)

divendres, 9 de juny de 2017

Sílvia Romero parla de "La noia del creuer"

En la primera presentació de la novel·la La noia del creuer de Maria Rosa Nogué a la llibreria Alibri de Barcelona i a Llorens Llibres de Vilanova l'escriptora Sílvia Romero va presentar el llibre. Aquí reproduïm la seva intervenció:


(...) Després d’haver-vos fet cinc cèntims sobre la biografia literària de Maria Rosa Nogué, i abans de parlar-vos de La noia del creuer, voldria ubicar la novel·la. Perquè si entreu a la web de l’editorial que l’ha publicada, Voliana Edicions, trobareu el llibre de la Maria Rosa tant dins la col·lecció Voliac (narrativa en català) com dins l’apartat o drecera Voliana Joves. I això no és pas oportunisme, sinó realisme.

Per tant, abans d’entrar en matèria, em permetré una marrada al voltant d’aquesta idea de les catalogacions i subcatalogacions.

Hi ha novel·les conegudes i reconegudes que avui en dia podem trobar de forma sovintejada en la categoria juvenil de les editorials, un aspecte lloable perquè així s’aconsegueix que els nostres joves s’endinsin en la literatura de qualitat. Un cas molt típic és La metamorfosi, de Franz Kafka, novel·la que de ben segur tots vosaltres haureu llegit. I com aquest, us podria enumerar una llista extensíssima, des de llibres que ja han esdevingut clàssics de les lletres catalanes (Mecanoscrit del segon origen, de Manuel de Pedrolo; Aloma, de Mercè Rodoreda; El violí d’Auschwitz, de Ma Àngels Anglada) fins a altres títols consagrats (El vigilant en el camp de sègol, de Salinger; El cor de les tenebres, de Joseph Conrad; Fahrenheit 451, de Ray Bradbury).

Tots aquests són llibres que podem trobar en les col·leccions de literatura juvenil i que nosaltres bé hem llegit.
Sílvia Romero i Maria Rosa Nogué a Alibri


I el que pretenc remarcar és que no hi ha títols que només puguin llegir els joves, de la mateixa manera que no hi ha títols que només puguin llegir els adults. Sinó que hi ha bona literatura (o no) davant la qual cadascú decideix si es llença a l’aventura de llegir. Potser de vegades ens comportem amb criteris alineats en excés, fem massa cas d’aquestes catalogacions, i el que caldria és que, com a lectors lliures, triéssim senzillament aquells títols que ens poden interessar. I aquesta és una llança que cal trencar en tots dos sentits.

Feta aquesta reflexió inicial, passo a comentar La noia del creuer.

Per situar-la dins l’obra publicada de la Maria Rosa Nogué, aquest títol correspon al segon d’una sèrie possible de novel·les on la protagonista és l’Andrea Planes (el primer títol era La noia del descapotable).

En La noia del creuer l’Andrea Planes se’ns presenta com una estudiant de 2n de Batxillerat, a punt de començar el curs, i que viu a Sitges. Però el que ens explica l’Andrea no són les seves vicissituds i peripècies al llarg del curs. Això ho trobàvem en el primer títol de la sèrie. En canvi amb aquest segon lliurament la Maria Rosa Nogué, jo penso que molt hàbilment, ens sorprèn amb una història que es constitueix en base a un enorme flashback, defugint, d’aquesta manera, les típiques col·leccions de “primer curs a, segon curs a, tercer curs a...”

És així com aconsegueix donar més importància al personatge de l’Andrea com a protagonista i, per tant, com a individu. Però també amb tot allò que implica la seva ubicació al si d’un col·lectiu, d’una societat.

El marc familiar on trobem l’Andrea és format pels pares (separats i cadascú amb la seva nova parella) i el Pol (el seu germà petit). Més enllà del nucli familiar tenim el Robert, el seu xicot. I de les relacions que estableix l’Andrea amb tots aquests personatges deduirem que és una noia solitària. O millor dit: una noia que se sent sola.

El tema central del flashback va lligat a aquest sentiment de solitud, tot mostrant uns fets que l’han marcada profundament. Uns esdeveniments que abracen des de la necessitat d’estima (que la converteix en una noia fàcilment enamoradissa), des de la inseguretat on viu immersa, i des de la ingenuïtat (provocada per aquestes mancances), fins a temàtiques on hi trobem ja aquesta ubicació que esmentava abans de l’Andrea dins un col·lectiu, dins una societat.
La presentació a Sitges, amb Andreu Bosch


L’acció de la novel·la té lloc en l’interior d’un creuer, i una part important està inspirada en els fets reals d’un naufragi que va sacsejar el món del creuerisme el gener de 2012. Perquè el vaixell on trobem La noia del creuer també s’enfonsa.

Hi ha, doncs, una crítica a aquestes macro-ciutats que van navegant per mars i oceans amb un dispendi excessiu i que en ocasions es converteixen en un perill (ecològicament parlant). A més, aquest nivell de luxe i opulència que es reflecteix a la novel·la es contraposa a la situació laboral en què es troben, en la seva majoria, els tripulants del vaixell. També hi ha un parell de periodistes que es mouen com peix a l’aigua a l’hora de crear reportatges allà on no hi ha informació. I fins aquí puc llegir, o encara faria spoiler.

I amb tot aquest ventall d’esdeveniments i temàtiques, hi trobem l’esclat de les relacions humanes: lligams amorosos i d’amistat, enganys i traïcions, enveges i gelosies, violència, afany de poder i de fama... i sentiment de culpabilitat.

 Jo  us animo a llegir La noia del creuer per tal de gaudir d’una bona estona de literatura.

Gràcies.

Sílvia Romero
Escriptora



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada