Després d’un bon grapat de novel·les juvenils, poemaris i
articles periodístics pels quals hem conegut a bastament l’autor, Francesc
Mompó ens descobreix un nou perfil a través d’una novel·la històrica, obra de
maduresa d’escriptor consumat inèdita fins aleshores.
 |
| Toni Teruel i Francesc Mompó |
Hi narra la realitat social d’un poble, el seu, a la Vall
d’Albaida del País Valencià, entre les tertúlies de la burgesia, sempre
benestant, el treball camperol combinat amb els costums i festes de la Ribera,
i els amors complicats –intensament apassionats i apassionants, però– entre
Silvestre –l’Esparver–, cristià vell de la terra, i Albina, d’ascendència àrab,
que lluiten per una relació ideològicament incompatible i proscrita en el marc incomparable d’una
societat convulsa a les darreries del regnat de Joan II, mort sense
descendència.
En un escenari d’enfrontaments entre carlistes i filipistes, a començament
del segle XVIII, el poble lluita en defensa dels propis furs, anorreats pel
Decret de Nova Planta en la desfeta d’Almansa, nefasta per als valencians, i la
instauració borbònica.
 |
| La nova coberta d'El vol de l'Esparver |
Francesc Mompó, reconegut amb diversos premis en certàmens literaris de
prestigi, delita el lector una vegada més amb l’acurat i exquisit tractament de
l’idioma. En multitud d’episodis narratius suggereix l’estil poètic anomenat
per alguns crítics “prosa mompina”, en una vasta obra de temàtica humana i
social. El rerefons històric li permet endinsar-se en la recerca documental per
mostrar un món rural, farcit de costumisme realista, que aboca al naturalisme
com a escenari on es planteja –i resol– el conflicte
amorós entre l’ortodòxia cristiana i musulmana, en un temps fosc que condiciona
l’esdevenir contemporani del País.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada