Col·leccions de Voliana Edicions

Entrevol (assaig), Voliac (narrativa) Voliac. Retorn al sol (ciència-ficció), Memòria, Voliac Poesia (poesia)

dilluns, 4 de setembre de 2017

La llengua dibuixada, d'Enric Larreula

El 6 de setembre arriba a les llibreries "LA LLENGUA DIBUIXADA" d'Enric Larreula, amb un subtítol clarificador: "Història il·lustrada de les vicissituds de la llengua catalana en els temps de la suposada normalització". Es tracta del número 11 de la col·lecció Memòria de Voliana Edicions.

 El llibre es presenta el 17 de setembre a la Setmana del Llibre en Català, a les 11:30 (escenari 2 de la Plaça de la Catedral de Barcelona)

Reproduïm aquí algunes paraules de David Vila, dinamitzador lingüístic i autor de "Verba, non facta" i "Roba estesa" publicats a Voliana:
Totes les persones que estimem el català ens sentim empeses, un moment o altre, a fer alguna cosa per una llengua que, ras i curt, ens fa ser qui som. I quan decidim comprometre’ns-hi a fons busquem els referents, aquells que ens han precedit i que han fet de la defensa del català una causa irrenunciable i de la seva normalitat l’horitzó a abastar. L’Enric n’és un.


L’Enric Larreula ha estat professor de català. I cantant. L’Enric és escriptor, dibuixant i activista lingüístic. Però l’Enric és, sobretot, un apassionat de la llengua catalana. De fet, m’atreveixo a dir que és un apassionat, a seques. Perquè en tot allò que crea hi posa una passió absoluta. Quin sentit tindria, sinó? Amb una visió perfectament lúcida de l’entorn i una capacitat genuïna per extreure’n els detalls més essencials, les reflexions de caire lingüístic que ha reflectit en acudits gràfics des de mitjans dels setanta són una peça imprescindible per entendre el camí que ha fet la llengua des del final (teòric) del franquisme. I aquests acudits són, precisament, el punt de partida –l’excusa, si m’ho permeteu– per emprendre aquest viatge que teniu a les mans, un viatge que ens ha de menar a una Ítaca que encara ens queda massa lluny.
El rebuig a la normalització del català per part dels fidels al règim però també d’alguns sectors suposadament progressistes, la fal·làcia de la imposició de la llengua pròpia, la trampa del bilingüisme, els intents d’esquarterament territorial, el cofoisme lingüístic o el discurs de la fractura social són algunes de les problemàtiques que l’Enric va denunciar, amb la ironia que el caracteritza, des de les pàgines del butlletí de la Delegació d’Ensenyament Català d’Òmnium Cultural entre els anys 1976 i 1984. El reflex d’una època? Sens dubte. Però d’una època que continua. I és que, més de trenta anys després, l’Enric va decidir reprendre les il·lustracions per denunciar de nou –i ridiculitzar de nou, fent servir les seves paraules– la persistència d’unes creences i d’uns prejudicis que ens estan abocant, cada cop d’una manera més diàfana, a la substitució lingüística. Cap on anem, sinó, tenint en compte que totes les forces polítiques del Principat aposten pel bilingüisme oficial en aquesta República Catalana que volem construir?
Presentació del llibre i homenatge a Enric Larreula que Bernat Joan i l'editor van fer a la UCE de Prada

L’Enric ens dibuixa la llengua i ens en dibuixa els parlants, amb complexos, febleses i pors. Els ingredients imprescindibles per a la baixa autoestima. Però també ens fa una picada d’ullet. Això depèn de nosaltres, ens diu amb aquella mirada múrria plena de saviesa. De nosaltres. Necessitem un estat que faci que el català esdevingui la llengua comuna de tots els catalans, vinguin d’on vinguin i parlin el que parlin. I necessitem desfer-nos d’aquella estaca que ens manté fermats a la submissió lingüística, aprenent a fer servir el català en qualsevol situació i amb plena comoditat. La llengua dibuixada és una invitació a la normalitat. Acceptem-la.
David Vila i Ros

Sabadell, juny de 2017


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada