 |
| Llucia Palliser, Maria Vilanova i Pere Gomila a la presentació de Ciutadella |
PRESENTACIÓ D’ANAÏS SOTA LES VOLTES per Pere Gomila a
Ciutadella i Maó (Menorca)
Menorca, avui, és una presència
important en moltes obres literàries, no només d’autors menorquins, sinó també
en escriptors i en escriptores que, residint-hi o no, han fet de la natura, la
gent i els paisatges de l’illa el marc idoni en què transcorren, en part o en
la totalitat, les seves obres de ficció. Marc referencial en diferents
llengües, però com és evident, i no podria ser d’altra manera, en especial en
la llengua pròpia, aquesta llengua catalana constantment posada en qüestió
d’una banda pels poders de l’estat i de l’altra per l’autoodi o l’animadversió
política i cultural d’aquells que voldrien veure’ns silenciats. Marc
referencial, deia, constituït per aquesta forma incomparable de microcosmos que
Menorca, com moltes altres illes, ofereix a l’escriptor a l’hora de narrar, de
crear, de presentar les seves històries.
 |
| Presentació a la Dòria de Mataró |
Maria Vilanova situa Anaïs sota les voltes (Voliana
Edicions), la seva darrera novel·la, en aquest microcosmos menorquí que ella
coneix tan bé. Sobretot a Ciutadella,
presència constant al llarg de llibre, però també en altres llocs emblemàtics
de l’illa i, en especial, en un espai
natural que esdevindrà símbol i element catàrtic de gran importància en aquesta
història i que no diré ara per no revelar res d’una trama molt ben construïda gràcies
a un excel·lent ofici de novel·lista que explora, i aprofita a fons, les grans
possibilitats que ofereixen paisatges, objectes, i també personatges, en una
rica arquitectura en què tot està perfectament travat de la manera més natural.
I en un format, a més, que traça un intents correlat literari, de literatura
dins la literatura, que ens farà descobrir la fosca i la llum, és a dir les
virtuts i, sobretot, les misèries d’uns personatges que no es poden despendre
de la força que irradien l’obra, l’entorn, i la figura d’Anaïs Nin, que actua
com a pols d’atracció dels esdeveniments que Vilanova narra amb gran habilitat.
 |
| Anaïs Nin |
En primer lloc hem de destacar
l’argument que condueix l’acció de la novel·la. Es tracta d’una trama feta
d’investigacions i descobertes sorprenents i desconcertants per a la
protagonista, na Jana, que manté la intriga capítol a capítol. Com si es
tractés d’una novel·la de detectius, na Jana es veurà abocada a cercar,
obsessivament, respostes en un passat que li ha estat velat. El lector, per
tant, se sent captat de bon principi per una narració que li anirà descobrint,
a poc a poc, els fils de què es compon el teler que han teixit els diferents
protagonistes. Aquesta característica tota sola, però, no seria suficient per dotar
el llibre de la força i l’interès que desperta, cosa que l’autora aconsegueix
gràcies a una estructura més complexa, en què s’entrellacen diverses històries
en un esplèndid conjunt de relacions i interdependències.
Per una banda, tenim la història de
la protagonista, trasbalsada per tot allò que descobreix en una intensa investigació
sobre el passat familiar i que, inevitablement, l’afectarà més del que ella
suposava. Per altra banda, tenim aquesta història familiar que es revela plena
d’ocultacions, d’episodis impensats, de sospites. I, finalment, tenim el fort
lligam que tant la protagonista com abans la seva mare estableixen amb l’obra i
la vida d’Anaïs Nin que exerceix una influència, a estones malaltissa, sobre
les dues dones. L’Anaïs, situada sota les voltes de Ciutadella, en un ambient
on tothom es coneix i tot se sap, proporciona més profunditat psicològica a la
novel·la, ja que els dos personatges principals s’emmirallen en l’obra i les
reflexions d’aquella autora que, a vegades, sembla condicionar les seves
pròpies decisions. És, justament, aquesta complexitat en l’estructura de la
novel·la allò que la fa més original i més intensa.
 |
| Maria Vilanova a la Setmana del Llibre en Català |
Un paper important en aquesta
estructura són els diferents personatges que conflueixen, per dir-ho així, en
la vida de na Jana. En primer lloc, les vesines del carrer on està situada la
casa d’estiueig a Ciutadella, propietat de la família, i que el seu pare li
cedeix. Un lloc carregat de records que ella haurà de gestionar. Entre aquestes
vesines, hi ha sobretot na Catalina, la dona que s’ha encarregat sempre de
cuidar la casa, o na Magdalena que també l’acull amb efecte. Al principi, na
Jana hi mostra una certa desconfiança, però després hi troba la calidesa que
necessita. Hi ha en Vicenç, el vesí de la casa del costat, que li farà de
confident en els seus neguits i descobertes. Hi ha el matrimoni format per en
George i na Laia que havien estat amics dels pares de na Jana i que ella
burxarà per descobrir tots els detalls ignorats del passat. I hi ha en Bep
Anglada, el director de l’obra de teatre sobre Anaïs Nin, un text que és també essencial
en la trama de la narració. Tots aquests personatges estan molt ben construïts
i treballats i posen de manifest el domini dels recursos narratius i
d’introspecció de l’autora, l’eficàcia alhora de crear-los i caracteritzar-los,
de penetrar en la seva personalitat.
 |
| Les Voltes de Ciutadella de Menorca |
La novel·la és narrada en primera
persona en forma d’un dietari on al llarg d’un poc més de tres mesos na Jana
anota tot allò que li succeeix i explora les seves emocions, pensaments i descriu
la relació que arriba a establir amb Menorca, (“Menorca pot ser un paradís o un
infern, no té terme mitjà, cada vegada n’estic més convençuda”), i en especial
Ciutadella, que esdevé un protagonista més, indissociable, de la novel·la. A
més, i açò és una cosa que cal assenyalar perquè posa de manifest l’habilitat
de l’autora en la construcció de diàlegs i de dotar del to més versemblant
possible aquesta relació amb la nostra illa, trobam al llarg de la novel·la tot de formes i lèxic propis del català de
Menorca i la ciutat de ponent, com aquella coca rossa que apareix just a les
primeres pàgines.
 |
| Forat del Cap de Cavalleria |
El tractament de la llengua per
part de l’autora és, així, un altre dels grans encerts de la novel·la i
manifesta un treball conscient i metòdic i un gust indubtable per la
fraseologia pròpia del català avui tan maltractada. Fraseologia de la
protagonista, una jove barcelonina, però que utilitza expressions populars del
català continental, en general sentides en boca dels avis, però també
fraseologia menorquina en els diàlegs que manté amb la gent de l’illa, amb
transcripcions sovint literals.
Potser aquí serà interessant
mostrar alguns exemples d’aquesta presència del català de Menorca que es
produeix en els diàlegs, però que de tant en tant arribar a empeltar el monòleg
– és a dir el dietari – de la protagonista, ja integrada de ple en la vida i la
gent de Ciutadella. Són un pocs exemples dels molts que podreu trobar en el
llibre.
“Des de fa uns dies, m’obligo a
anar a esmorzar – o berenar, que diuen aquí – fora de casa”
“I mesquina, va arribar blanca com
sa paret, entre sa penada i que s’avion li feia por”
“Sopo una torrada de sobrassada
coenta”
“A jo, es meu colque vegada també
me té fins as monyo; no em costaria gaire d’enviar-lo a filar”
“que un sac buit no s’aguanta dret”
“qui pebre li ha fet coure ets uis
a na Joaneta?”
“Ni tampoc pens que li falti s’aigo
des bril... ningú no se mor que no sia arribada s’hora.”
“Vermella com una perdigot – blava,
en diuen aquí.”
“S’asseu i no borina més durant les
dues hores que dura la sessió.”
“Tanquem aquesta història d’una
vegada per sempre, i fem cau i net de tot”
“Allà va! Què és ver? No saps
s’alegria que tenc! Ton pare, a Ciutadella, amb tu. De dalt de tot”
“Val més un vesí a sa porta que un
parent a Mallorca”
Menorca, el paisatge, la gent, el
lèxic, la fraseologia, és el gran marc on succeeix aquesta intensa i emotiva
història que tracta de les complexes relacions familiars i, en especial, la que
s’estableix entre un pare i la seva filla, sobretot, com és el cas, en absència
de la mare. Un magnífic relat que té com a contrapunt la figura d’Anaïs Nin i
els seus dietaris.
Pere
Gomila
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada