L'autor escriu al pròleg:
Una presentació
cramovina
Si mai heu anat a Cramòvia de ben segur que us heu quedat
impressionats amb la calidesa de la gent, la majestuositat dels cims de Nink
Aiup, la lluïssor del riu Neia, la calma del llac Veridi, el silenci
corprenedor de les planes d’Urk o l’intens brogit cultural i reivindicatiu de
Niokbayrs. Cramòvia és això i molt més. Cramòvia és, en certa manera, el reflex
de les nostres més profundes contradiccions. Tot allò que som i, també, tot
allò que no som. Un país petit que ha passat desapercebut al llarg de la
història i que, d’uns anys ençà, ens reclama l’atenció.
D’aquesta crida sorgeix, precisament, el meu desig de
compartir la història (en majúscules) del país i, sobretot, les històries (en
minúscules) de la seva gent, dones i homes lliures que ens fiten des del fons
de les pàgines d’un llibre. És cert, i no me’n vull pas amagar, que hi ha qui
diu que Cramòvia no existeix, que és tot una invenció d’una colla d’arreplegats
amb ganes d’embolicar la troca. No us deixeu pas enganyar. Sempre havia pensat
que la línia que separa la realitat de l’onirisme és fina, molt fina, però em
sembla que m’equivocava. Aquesta línia, senzillament, no existeix. I Cramòvia
ens ho demostra.
El llibre que teniu a les mans ens parla, doncs, de la
revolta inacabada de Cramòvia, però ens parla també de les petites revoltes
quotidianes, unes d’utòpiques (ep, però imprescindibles!), d’altres de
tangibles. Ens parla d’allò que resta ocult a les nostres obagues (m’enteneu,
oi?). I ens parla de l’amor, aquell tren sense vies que ens porta qui sap on.
Revolta i amor, dues cares d’una mateixa moneda.
Però deixem-nos estar de presentacions. Cramòvia és vostra.
Obriu la ment, fixeu la vista a l’horitzó i endavant. Que els carrers són en
flames perquè vosaltres els enceneu.
David Vila i
Ros (Sabadell, 1977) compagina la feina de professor amb els recitals de contes
i amb les conferències sobre llengua i literatura. És autor de llibres
d'articles, de poesia, de narrativa i d’assaig polític i lingüístic.
En el camp
de la narrativa ha publicat els reculls de contes Ni ase ni bèstia (2010), Verba,
non facta (Voliana, 2014) i Roba estesa (Voliana, 2017), els àlbums il·lustrats El
Monstre Joan (2017) i El Monstre Joan
va a l’escola (2019) i la novel·la per a nens i nenes Les sabates
esblanades (2019).
Ha tingut càrrecs de responsabilitat en
diverses entitats de foment del català (CAL, Fundació Reeixida, Tallers per la
Llengua, Òmnium Cultural), ha col·laborat amb mitjans escrits i radiofònics
d’arreu del país i actualment és coordinador de la Comissió per la Llengua a
Sabadell i vicepresident de la companyia de teatre-dansa Petit Món. El podeu
llegir al blog Malgrat la boira.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada