Oficis de
pandèmia i altres poemes (Voliana Edicions), de Jordi Solé i Camardons (Oliana, 1959), possiblement
és el primer llibre publicat en aquest temps, ara ja de gradual desconfinament,
després d’un confinament dur, estricte, severíssim, de més de dos mesos de
durada a causa de la pandèmia de grans proporcions que ha malmès la salut de
qui hagi patit els efectes devastadors del coronavirus, que desgraciadament ha
fet tantes morts i ha provocat tants dols.
La pandèmia
que ens ha assolat com una tempesta d’arena, o com la violència un d’un vent
huracanat, i de la qual ens n’hem de ben guardar, ja que no ha pas desaparegut:
amenaça amb rebrots i encara no tenim vacuna, ho ha trastocat tot. I és així
com d’un dia per l’altre ens hem trobat fent les coses d’una altra manera,
exercint «oficis de pandèmia», com amb un bon doll d’imaginació creativa ha
titulat Jordi Solé i Camardons aquests oficis i maneres de fer apreses a corre
cuita, com ara entrar en els envitricolls del teletreball, practicar les
vídeoconferències, participar dels concerts al balcó o a la terrassa, fer gimnàstica
al mig del passadís o les temptatives més o menys reeixides de fer de xef de
cuina.
Solé i
Camardons, autor de més de vint llibres sobre temes de la seva especialitat: la sociolingüística, s’ha estrenat com a poeta amb aquest recull que és una delícia
llegir per les imatges, plenes de gràcia i sal, amb què presenta aquests
«oficis» que, és clar, també incorporen noves actituds. Vegem-ne uns quants
exemples: cavalcadors de bicicleta estàtica, abraçadors frustrats,
oceanògrafs de secà, nens exiliats dels patis, cronistes de
missatges breus, aplaudidors d’hora baixa, exploradors de sofàs,
podadors de postes de sol, violinistes damunt els teulats, estenedors
de promeses...
Oficis de
pandèmia i altres poemes, de Jordi Solé i Camardons, i encapçalat per un pròleg de la poeta Montse
Gort, està compartimentat en quatre parts. La primera està constituïda pels 359
versos, dividits en 11 blocs, en el qual l’autor va desplegant, entre els
oficis reals, la munió d’oficis metafòrics que ha generat la irrupció a les
nostres vides la pandèmia i l’obligat confinament que, sens dubte, ha salvat
moltes vides. I fent l’ullet al lector, entre versos Solé i Camardons hi
proclama els nombrosos desgavells provinents de la informació que ens serveixen
les autoritats, així com la descaradura de l’estat que tot ho aprofita per
estrènyer, encara més, el control dels ciutadans.
Però Oficis
de pandèmia és també, i amb vigoria imaginativa, els altres poemes.
Hem dit que l’autor s’estrenava amb aquest llibre publicat, però no pas com a
poeta pròpiament dit, ja que els poemes que integren les altres tres parts del
llibre han estat escrits amb anterioritat. L’apartat Autoretrats l’autor
el dedica a la gent de l’Alt Pirineu i el mig Segre. És, per tant, un
homenatge a aquestes comarques, lloc de procedència de la família de Solé i
Camardons. Som de poc dir/ i som de molt fer, diu l’autor en un
d’aquests versos curts com tots els que els lectors trobaran també a la tercera
part, Calaix de versos i, sobretot, a la quarta part, Llibreta blanca
i negra, en la qual l’escriptor, com un haijin (així s’anomenen els
poetes d’haiku) ofereix un delicat conjunt d’haiku, aquesta breu
forma poètica de matriu japonesa, en aquest cas poemes d’amor i desamor
repartits, com és tradicional en els haiku, en la dinàmica de les quatre
estacions de l’any. Versos del quals destaquen com gotes d’aigua de pluja neta,
imatges com aquestes que diuen tant de l’ofici de poeta: Tarot de poetes:/
endevinem rosada/ som vidents del llamps.
Ofici de
pandèmia i altres poemes és el primer llibre de poemes d’un activista de la llengua com és Jordi
Solé i Camardons. Amb paraules ben cisellades, doncs, i amb recursos
estilístics ben personals, l’autor ara ha obert amb bon peu un nou camí, una
via en el camp de la poètica.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada