Aquest febrer de 2021 publiquem la biografia "Joan Misser i Vallès. Un combat per la justícia i la pau" per part del seu fill Francesc Misser.
Els grans canvis de la societat són sovint fills
del compromís de les persones que actuen des de la base. Ens en dona el testimoni
aquesta biografia de Joan Misser, militant pacifista i ecumenista de la primera
hora, escrita pel seu fill periodista Francesc Misser, amb pròleg del
periodista Xavier Garcia Pujades.
Aquest llibre ens invita al recorregut
de moltes dècades a través de la vida d’un home marcat profundament pels
estralls de la Guerra Civil a Barcelona, que va ésser uns dels capdavanters
dels canvis profunds que es varen manifestar a Catalunya i a la resta de la
Península en el terreny polític i en el si de l’Església, a contracorrent de
l’actitud col·laboracionista de la Jerarquia amb el règim franquista. Com
va escriure, el seu amic, Mossèn Josep Dalmau, Misser fou “un catalitzador,
empassant-se i repartint idees i també escrits, una mena de laboratori
ambulant”. Ho il·lustra l’aventura del Frente de Liberación Popular (FLP), que
Misser va contribuir a implantar a Catalunya, on cristians i militants
d’inspiració marxista trencaren barreres
i aprengueren a treballar junts contra la dictadura. I també el seu treball a
l’editorial Estela de Barcelona per difondre les noves idees.
Més tard, des de França, on s’hagué d’exiliar l’any
1959, va continuar lluitant pels seus ideals de pau i de justícia d’una altra
manera, com la lluita per la independència d’Algèria, participant en el moviment
del maig 1968 i familiaritzant-se amb la
Teologia d’Alliberament.
El combat de la seva vida fou celebrat pel Memorial Joan XXIII per la Pau 2003 que li fou atorgat com «promotor entre nosaltres, des de l’anonimat, durant els anys de lluita per la democràcia, la llibertat i la pau, dels moviments pacifista i ecumènic i pel testimoniatge d’entesa entre diferents cultures, que ha fet palès amb el seu llibre “Immigrants avui, catalans demà”» (2002).
Francesc Misser (Barcelona, 1956) és diplomat de l’Escola Superior de
Periodisme de Lille (França) on el seu pare, Joan Misser, ensenyava el castellà
durant els anys 1980. Fou corresponsal a
Brusel·les per al servei
francès de la BBC (1984-2006). En gran part, la seva carrera fou dedicada a l’Àfrica
i a les relacions entre Europa i el continent africà,. És col·laborador
de publicacions com «Die Tageszeitung » (Berlin), «La Libre Belgique»
(Brusel·les, Afrique-Asie
(Paris) i «New African» (Londres). També és autor de llibres publicats en
francès sota la signatura de François Misser : Vers un nouveau Rwanda ? Entretiens avec le Vice-Président
Paul Kagame, un retrat i entrevista del president de Ruanda, Paul Kagame
feta just després del genocidi de 1994; Les
gemmocraties (1997), sobre les relacions del poder polític amb els
diamants, escrit amb l’economista francès, Olivier Vallée; Mercenaires S.A. (1998), coescrit amb el periodista Philippe
Chapleau, que descriu l’emergència d’exèrcits privats.
També,
és l’autor de llibres principalment dedicats a la República Democràtica del
Congo: Géopolitique du Congo (2006) i Le
Congo de A à Z (2010), coescrits amb la seva esposa, Marie-France Cros,
periodista a «La Libre Belgique» i ex-alumne de Joan Misser, i finalment La Saga d’Inga (2013) que descriu la història
de la construcció de les preses del riu Congo i del projecte de l’edificació
del més gran projecte d’energia renovable del món. L’explotació desenfrenada i criminal dels recursos
naturals i la defensa del medi ambient són dos preocupacions constant de la
seva obra, que comparteix amb el seu pare.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada