Sinapsi poètica

 

La poesia de la Lita Palomera d’aparença delicada amaga una gran força. La paraula, sovint senzilla, s’envolta d’un compromís cap al coneixement. M’atreviria a dir que la seva és la poètica de la brevetat.

El poemari Sinapsi recull tres llibres, Llançà, Elements i Sinapsi.En el primer l’autora fa servir el paisatge de Llançà per endinsar-se en el coneixement del jo i de l’amor, un amor que a voltes té a veure amb les deïtats i a voltes amb el fer de cada dia. Així, la metàfora predomina en tota l’obra i ens acompanya per aquest camí bell i abrupte alhora. Elements, el llibre més curt ens parla de la força de la natura i de com ens influeix i ens identifica: som terra, foc, aigua i vent provant de viure en equilibri, aquestes són les paraules de l’autora només encetar el llibre. Tota una premonició de força. Per acabar, i no menys interessant Sinapsi, té la força del desconsol i la bellesa davant de la pèrdua. Em recorda Espriu, el poeta que amb les mínimes paraules era capaç d’abraçar la totalitat. Així l’autora segueix un camí paral·lel on poc a poc enceta i acaba un comiat lúcid i carregat d’amor. El vers aprofita la brevetat per ser una daga.

Només em queda parlar una mica de la forma d’aquests poemes. L’autora coneixedora de la mètrica i la convenció clàssica utilitza sovint la metàfora complexa, les anàfores, les paradoxes, les comparacions, les personificacions i totes aquelles figures retòriques que li comporten rendiment poètic. A Sinapsi hi predomina el vers d’art menor isosil·làbic amb una única estrofa o unitat. Suficient per a tot allò que vol dir. Llançà es mou amb una forma més lliure anisosil·làbica i amb una convenció més personal, hi trobem majoritàriament decasíl·labs combinats amb altres poemes d’art menor, important en aquest llibre la forma que agafen algunes de les composicions, on la mateixa forma és significativa per tal de comprendre’l. Aquest passeig esdevé una sotragada quan al final de cada poema l’autora ens mostra la nuesa del fet poètic.

Sola, a destemps/ amb les ales esteses, / emparant una fràgil quietud. A Elements, el llibre més curt els poemes són d’art major i els més llargs de tot el recull, no en va, només en són quatre, un per a cada element.

Prologar un llibre de poesia sempre és una gran responsabilitat. És obrir la porta a la lectura de tot un món i influir, d’alguna manera, en la seva percepció. Amb les portes obertes, doncs, deixeu-vos endur.

Maria Sanplà