L’escriptora Raquel Picolo que ja havia presentat el 9 de març d’enguany el seu primer llibre de ficció en solitari La nit als armaris a la Biblioteca Ernest Lluch de Vilassar de Mar, amb un gran èxit de públic que va omplir la sala, el va presentar a Mataró al bar El Públic el 17 d'abril.
L’autora ha impartit classes de comunicació escrita i guió audiovisual i ha fet d’editora. I condueix des de fa anys clubs de lectura i d’escriptura creativa a diverses localitats del Maresme, i els seus alumnes adults –moltes dones- no es van voler perdre la presentació de la seva opera prima.
Heus aquí el parlament de l'editor:
Picolo és doctora en biologia però ja fa anys que va triar el món de l’escriptura. És nascuda a Cerbi (Valls d’Àneu, Pallars Sobirà) on com ella explica li agrada comptar (o “contar” fent un joc de paraules) estels. Diu que és el lloc de Catalunya on més estels es poden observar en una nit clara d’estiu. Potser aquesta mirada intel·ligent i sensible alhora vers l’univers que ens acull, és allò que li ha donat aquesta energia subtil per explicar històries dels petits astres (i sovint desastres) que som els humans i els altres animals que apareixen en els seus contes. Des d’aquell indret il·luminat d’estels va venir a viure a Vilassar de Mar, al nostre Maresme, perquè també li agrada badar davant de la mar catalana.
En l’acte de Vilassar hi va participar l’escriptor Vicenç Llorca, resident al Masnou, qui a través d’una amena conversa amb l’autora, va desvetllar aspectes de la seva vida que han influït en la seva obra, així com la seva visió de la literatura i del llibre. De fet, li va fer un autèntic interrogatori que ens va servir per saber algunes coses de l’autora... Us comento quelcom de les coses que recordo que va respondre:
Sobre les possibles influències: va esmentar Pep Coll i sobretot Pedra de Tartera i els referents catalans: Mercè Rodoreda, Pere Calders, Jesús Montcada i Quim Monzó, entre molts d'altres autors estrangers.
Llorca destacà el fet que tingui com a referents immediats una autora "rural" com Maria Barbal i un "urbà" com Monzó, la qual cosa demostra l'artificialitat de la dicotomia.
De fet, a mi em sembla que Picolo no és ni rural ni urbana, em sembla que ocupa el país de les persones, de les sensibilitats i les emocions, dels pensaments: “al carrer, la Laura recorda el somriure del mestre i pensa que aquelles dents tan blanques han de ser postisses...” (pàg.79)
Sense oblidar la sana ironia que ens fa més savis: “Des de la cova es veia la columna de fum. Els devots de la santa corrien cap al poble esverats, i s’anaven tranquil·litzant a mesura que comprovaven que no era casa seva la que cremava, sinó l’església” (pàg.72)
Picolo va dir que se sentia adscrita més aviat al corrent simbòlic, més a prop del fantàstic, però sense abandonar el realisme, com es veurà en propers llibres. Els esperem en candeletes!
Raquel Picolo signant llibres amb una rialla...
La nit als armaris, publicat per Voliana Edicions, està format per dotze narracions que comparteixen un origen comú, pallarès, i que, a banda de l’aspecte testimonial de la cultura pirinenca, tracten temes diversos com les psicoteràpies i les demències, l’estrangera benefactora i la importància de les històries i de l’escriptura per viure. En vàries narracions hi trobem trames de maduració i, també, variacions de l’argument del dimoni enganyat. El títol d’aquest recull de contes fa referència a l’expressió “cercar la nit pels armaris” que és com buscar una cosa impossible o molt difícil de trobar. “Buscar les arrels és buscar la nit pels armaris. Les arrels no es busquen, les portem al moll dels ossos, com els gens. Qui no ho sap camina ben perdut.” (El meu Adrià, A La nit als armaris).
Estem a l'espera que la Marta Pera ens enviï el seu parlament d'aquell vespre del 17 d'abril. Properament el presentarem a la biblioteca de Cabrils. La nova publicació 7/30 MARESME ha publicat un article en el seu primer número i properament apareixeran ressenyes del llibre en alguna revista literària. D'aquest llibre se'n sentirà a parlar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada