El 18 d'abril es va presentar Muntanyes russes a la llibreria ABACUS de Mataró, amb la presencia de molts professors i alumnes de l'escola on ensenya la Rosa Roca Riera
Heus aquí el parlament de l'editor: Gràcies a la llibreria per haver-nos acollit, les llibreries i les biblioteques són els espais més adients per presentar aquest objecte preciós i antic (però no antiquat) que és el llibre, una interfície que encara avui en plena bogeria tecnològica encara no ha estat superada.El llibre és un objecte que ens acompanya, que ajuda a entendre el món, que ens continua fascinant... malgrat tots els ginys que apareixen cada dos mesos...
La Rosa Roca Riera, un nom que sembla fet a propòsit per fer una presentació a la Riera de Mataró (de fet, potser Abacus ha canviat de lloc per fer-ho possible) en l’època de la Riera televisiva. Sincronicitats que auguren un futur d’èxits per a Muntanyes russes.
Jo no crec en les casualitats sinó en les sincronicitats: Amb la Rosa ens vam conèixer fa uns mesos en ocasió d’un acte literari i en l’interior d’una llibreria, un fet que també feia presagiar un seguit d’esdeveniments com els que s’han acabat produint: em va dir que feia temps que tenia un llibre al calaix, que li havien dit que el llibre era interessant però que malgrat tot no havia trobat editor. Me’l va enviar al cap d’uns dies, i me’l vaig llegir actuant seguidament com un editor a la manera anglosaxona (com em va dir un dia fa molts anys Joan Triadú i Isidor Cònsul) fent-li propostes en relació al títol i iniciant un diàleg autor-editor per mirar d’enriquir encara més els continguts i fins i tot els missatges que el llibre ens regala.
Rosa Roca entre el nombrós públic assistent a l'acte
Perquè el llibre està farcit de missatges, de lliçons positives en un món de bogeria consumista abocat al desastre. Els missatges de les dues protagonistes femenines són alhora els missatges cap a una joventut que s’ha de preparar per fer un món millor. Per una joventut que estima i s’ho passa bé, que canta i balla, que riu i plora, però que comença a intuir que pot ajudar a construir un món menys autodestructiu.
Els adults/professors que cada dia trepitgem les aules veiem que alguns adolescents practiquen l’autoboicot, que es boicotegen les pròpies potencialitats, que es compliquen els estudis i la vida sistemàticament, però també gaudim d’aquells altres que amb errors i encerts comencen a enfocar una vida positiva i de plenitud. Els personatges d’aquest llibre són d’aquests darrers, dels que s’enamoren i pateixen mal d’amor, dels que es confonen i s’emboliquen innocentment, dels que pateixen els errors i incomprensions dels adults, dels que ploren i riuen a estones, però sobretot dels que comencen a intuir les coses realment bones de la vida, de les persones, dels pares, de l’amistat o de l’amor... i per això fan una promesa solemne de sinceritat, d’escriure’s tal com raja pel correu electrònic perquè les paraules escrites de la Fàtima i la Núria, amb el contrapunt de Dimitri, serveixin per despullar els sentiments, les angoixes i les alegries i il·lusions de totes dues.
La guanyadora del darrer concurs de millor lectora de
Catalunya d'Enciclopèdia Catalana llegint un capítol de
Muntanyes russes
La Fàtima simbolitza el nou món de la nova immigració però ja arrelada lingüísticament (i emocionalment) a Catalunya. Una mica la Fàtima representa el futur de la Catalunya rica i plena, lliure, la Catalunya que acull i que alhora rep el premi de l’acolliment, en una nova catalanoparlant que entén Catalunya des del seu món originari amazigh. Dels berbers que també han patit la minorització per part de la cultura àrab i que per tant entenen perfectament els catalans, que fins i tot hem vist com ens falsegen la nostra pròpia història. Potser és la primera novel.la juvenil que apunta algun d’aquests temes sense complexos.
No és un llibre d’aventuretes juvenils, però hi trobareu emoció i sinceritat, amor, bellesa, bondat i Veritat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada