Quan una voliana es mou
Tot l’univers tremola
Rosa Fabregat, Cartes descloses, XIII
“Núvols amb corc” dins Cau de llunes de Maria-Mercè Marçal
Encara que mil molles de melangia ballin
mogudes per fils tristos de pluja sense solc,
amor, ara et convoco, vol clar de voliana:
surt del celler on l'oratge ha reclòs el teu vi.
Que el llevant esbarriï un polsim de revetlla!
Plana damunt els núvols amb les ales del maig!
Acosta la teva ombra amb seguici de cintes,
al cel posa-hi domassos, estrelles als terrats!
I duu-nos en carrossa un sol vell amb copalta
i un doll de serpentines que amanti tot el món.
IX
El dia esclata.
Quin regal tan immens
agafar-lo amb la mà
i bufar-lo,
voliana,
com un bes incendiat
damunt de tantes galtes
que el rebran amb delit
quan l’escletxa de llum
entra pels finestrals
i travessa les cases,
de l’un extrem a l’altre,
cambra a cambra.
Rosa Fabregat, Cartes descloses
Les bruixes de Llers, de Carles Fages de Climent:
Balada de les cosines germanes
Si n'eren tres cosines -cosines i germanes- amigues i veïnes d'anar a collir avellanes.
- Amor, per qui et pentines?
Estels a volianes, i rutlles per joguines, són guenyes i esquerranes i filen herbes fines.
- Amor, a qui demanes?
Bonica paraula i ben aparaulada que la teniu :-)
ResponEliminaHe estat a punt de fer VOLIANA! Al final però, m'he decidit per una força similar però que anomena un animaló diferent, tot i que també vola: VOLIAC
ResponEliminaAmbdues em retornen als meus estius a pagès a la masia dels meus padrins, allà al mig Segre