Aparaulem la paraula "voliana"

L'any de la PARAULA VIVA, des d'aquest blog aparaulem la paraula "VOLIANA".

Heus aquí els poemes on apareix aquest bell (i desconegut)  mot:

Quan una voliana es mou

Tot l’univers tremola

Rosa Fabregat, Cartes descloses, XIII

“Núvols amb corc” dins Cau de llunes de Maria-Mercè Marçal

Encara que mil molles de melangia ballin

mogudes per fils tristos de pluja sense solc,

amor, ara et convoco, vol clar de voliana:

surt del celler on l'oratge ha reclòs el teu vi.

Que el llevant esbarriï un polsim de revetlla!

Plana damunt els núvols amb les ales del maig!

Acosta la teva ombra amb seguici de cintes,

al cel posa-hi domassos, estrelles als terrats!

I duu-nos en carrossa un sol vell amb copalta

i un doll de serpentines que amanti tot el món.

IX

El dia esclata.

Quin regal tan immens

agafar-lo amb la mà

i bufar-lo,

voliana,

com un bes incendiat

damunt de tantes galtes

que el rebran amb delit

quan l’escletxa de llum

entra pels finestrals

i travessa les cases,

de l’un extrem a l’altre,

cambra a cambra.

Rosa Fabregat, Cartes descloses

Les bruixes de Llers, de Carles Fages de Climent:

Balada de les cosines germanes
 

Si n'eren tres cosines -cosines i germanes- amigues i veïnes d'anar a collir avellanes.

- Amor, per qui et pentines?

Estels a volianes, i rutlles per joguines, són guenyes i esquerranes i filen herbes fines.

- Amor, a qui demanes?

I el logo de la voliana dissenyat per la poeta Montse Gort.