En primer terme, la periodista Eva Godàs
Godàs va fer un estudi exahustiu, molt preparat, del llibre: influències literàries, orígens, personatges, paisatge, estil, raons, llenguatge pallarès, to, ironia, paper dels gossos....
Del que recordem podem dir que va preguntar sobre la visió del món que s'hi reflecteix i l'autora va dir que era una visió no pessimista però sí fosca. Va afirmar que era de vegades un estil molt roderià, i de prosa poètica.
També va fer un parell de preguntes a l'editor sobre el fet d'haver creat una editorial en temps de crisi i sobre què hi havia de cert en l'afirmació que feia Vicenç Llorca en l'article sobre "La nit als armaris" publicat al Serra d'Or en relació a l'aparició d'un seguit d'editorials petites que omplien els buits deixats pels grans segells editors en àmbits com els reculls de contes, autors novells o poc coneguts i gèneres no majoritaris. L'editor va dir que aquesta era una de les raons centrals però no l'única: hem creat Voliana com qui fa una Oenage: pel plaer de servir als autors i lectors i per ser més feliços acompanyat els nostres autors per tot el país i creant uns llibres que agraden als lectors més sensibles.
Bona part del públic assistent ja havia llegit el llibre de la Raquel Picolo i es va fer una animada tertúlia sobre l'obra i el que els lectors havien experimentat llegint el llibre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada