Sociolingüística per a joves del segle XXI

L’editor de Sociolingüística per a joves em va comunicar a mitjans de juliol de 2011 que ja feia un temps que estava exhaurida la setzena edició del llibre. I com que sabia que havia iniciat el projecte de Voliana Edicions em va convidar a fer-ne una nova edició, però ara a la Voliana. M’ho vaig rumiar unes quantes hores i vaig decidir posar-me mans a l’obra.

                                      Coberta de l'antiga edició (1987-2003)

Hem tornat a editar el llibre de bell nou però amb molts comentaris nous que serveixin per actualitzar-lo però sense trair l’estil i l’esperit que em va portar a escriure’l fa gairebé vint-i-cinc anys.

[de fet un 60% del contingut del llibre és nou]

Hem conservat l’esquema i la majoria dels apartats però hem fet canvis, correccions, molts nous afegits i he completat la bibliografia. Hi ha nous subapartats temàtics, hem eliminat alguns comentaris innecessaris o poc clars, hem posat molts nous exemples que aclareixin els comentaris teòrics i hem incorporat molts comentaris actuals en gairebé tots els apartats.

Per exemple, s’expliquen els conceptes “percepció de la utilitat de la llengua”, “oferta d’ús”, “prejudici lingüístic”, “espai públic/privat”, etc. Dedico nous apartats a la interculturalitat, la nova immigració o el tema de la interllengua. No és un llibre nou però sí molt i molt rejovenit, adreçat ara als joves del segle XXI.

Val a dir que del repàs efectuat durant el procés de revisió i ampliació/actualització del llibre he constatat la gran actualitat d’aquell text, el poc que ha canviat la situació sociolingüística un quart de segle després, sobretot pel que fa als perills i amenaces que patia i continua patint el català.

Bàsicament, continuem essent una comunitat lingüística minoritzada, subordinada, entre la lleialtat i la deslleialtat, amb prestigi però amb pors i acomplexaments; un idioma que no ha assolit la normalitat o normalització lingüística malgrat avenços significatius en alguns àmbits i tots els esforços que s’hi han dedicat des de la societat civil i per part dels successius governs autonòmics (uns més que altres i en alguns territoris molt més que en altres).

En aquests anys, hem passat a ocupar un lloc destacadíssim en el nou món d’internet (la llengua catalana ocupa la vuitena posició en l’Índex de penetració d’Internet), al costat de llengües perfectament normalitzades i potentíssimes. Però els parlants continuen passant-se a l’espanyol sense que els obliguin i es continuen veient com una llengua petita, tot i que en nombre absolut de parlants formem part del 2,5% de les llengües més parlades del món (més de la meitat de les llengües del món són parlades per comunitats de menys de deu mil parlants). Ja som gairebé deu milions: “les estimacions més recents estableixen que actualmente 9.659.000 persones declaren saber parlar català. De la población estimada als territoris de parla catalana, un 69,5% saben parlar la llengua catalana. En els darrers 7 anys el nombre de parlants del català ha augmentat en més de 500.000 persones, que representa un creixement del 5,9% de parlants... La xifra estimada de persones que declaren entendre el català arriba a les 12.681.000 persones, és a dir, el 91,2% del total de la població estimada dels territoris de parla catalana. En relació a l’anterior estimació, 2003/04, el volum de població que entén el català ha augmentat en els darrers sis anys aproximadament en 1.670.000 persones, que en termes percentuals suposa un increment del 15,2%.” (Informecat 2012)

Tanmateix, l’’actitud de l’Estat espanyol –el poder polític i el judicial- contra el català, així com el del poder mediàtic espanyol, s’ha accentuat. I n'és una prova el grau d’intolerància i incomprensió que s'ha tornat a fer evident amb la campanya constant contra la immersió lingüística a l’escola catalana o les retallades del migrat Estatut d’Autonomia per part del Tribunal Constitucional. La llengua i la cultura catalana no interessen en absolut als espanyols, les veuen com una cultura i una llengua més que estrangeres, alienes o alienígenes: Les veus del Pamano, de Jaume Cabré, havia venut –dades de 2011- en alemany 500.000 exemplars; en castellà, només 2.000. Pedra de Tartera, de Maria Barbal, n'ha venut, en català, 200.000; en alemany, 100.000; en castellà, 700 miserables exemplars...

El llibre, concebut des de la consciència i la pràctica sociolingüística ecoidiomàtica, vol ser no un “catecisme” doctrinari sinó una proposta d’ètica sociolingüística, un llibre integrat en el discurs de la responsabilitat, perquè tots els parlants som en alguna mesura responsables del present i del futur de les llengües.

Per tant, la nostra proposta, que ja insinuàvem fa vint-i-quatre  anys, ara queda més clara que mai en el titular del nostre darrer llibre: Independència o mort... de la llengua. I aquest doble objectiu: llengua i independència, que va ser iniciat pels joves del segle XX, haurà de ser continuat i acabat enllestit pels joves catalans del segle XXI, sobretot per ells, perquè la gent, els joves del segle passat hem posat les bases, amb errors i amb encerts, però ara us toca a vosaltres enllestir la feina, per la llengua, per la cultura, pel país i per la diversitat del planeta de les llengües. Però sabent bé el terreny que trepitgem, sense cofoismes ni derrotismes. Tot està per fer i tot és possible encara.

                                     Sociolingüística per a joves del segle XXI (2012)