Col·leccions de Voliana Edicions

Entrevol (assaig), Voliac (narrativa) Voliac. Retorn al sol (ciència-ficció), Memòria, Voliac Poesia (poesia)

dijous, 14 de juny de 2012

La nit als armaris a Serra d'Or

Vicenç Llorca en la seva "Tria personal" de la magnífica revista Serra d'Or (630, juny 2012) ha comentat el llibre de la Raquel Picolo La nit als armaris, al costat del "Diari d'hivern" del Paul Auster, "1Q84.3" d'Haruki Murakami i "Una pedra sura" de Jaume Subirana". Des del nostre blog agraim que també hagi parlat elogiosament de Voliana Edicions!

Escriu Llorca:
Darrerament insisteixo en el fet que la manca d'atenció dels grans grups editorials envers gèneres de caràcter minoritari, com la poesia, l'assaig i, fins i tot ja, la narrativa curta, va provocant arreu del país un fenomen de constitució de noves editorials que, des d'un posicionament independent, tracten de cobrir aquestes pràctiques literàries. Entre aquestes hi ha Voliana Edicions, que, nascuda el 2010 a Argentona, és dirigida per Jordi Solé i Camardons, antic director de la col·lecció d'assaigs "Contextos" de 3i4 de València.
Així, dins la col·lecció de narrativa "Voliac", Voliana acaba de donar a conèixer La nit als armaris de Raquel Picolo, autora nascuda a Cerbi, a les Valls d'Àneu. Es tracta d'un conjunt de dotze contes que presenten diversos aspectes d'interès. Un dels més destacats és el tractament del que podríem l'univers literari del Pallars. Centrats en aquest punt, la primera cosa que observem és una important opció estilística: introduir en la veu narrativa la variant pallaresa de la llengua. Ara bé, no es tracta d'un mirall lingüístic, sinó d'una mirada que abraça dimensions concretes, com la lèxica. En aquest sentit, amb encert es recull al final un glossari de paraules i expressions pallareses. A partir d'aquí, constatem un segon tret definitori: la literaturització d'elements constitutius del Pallars. Així tenim el valor estructural en el món rural de les cases (co casa Lluc o casa Tron); el retrat de personatges únics, encapçalats per la figura dels padrins; la relació amb el món animal com en el cas dels gossos, tal com succeeix amb la Xispa i el Negre, o bé la presència d'elements naturals com el vent de port, el vent del nord típic d'aquelles contrades.
Així, Picolo reïx a construir un nexe entre el món tradicional i el modern, entre la cultura de muntanya i la societat urbana actual. Tot això va teixint un conjunt d'aspectes que doten d'unitat el volum, el títol del qual s'inspira, segons que va indicar l'autora a la presentació, en l'expressió pallaresa "cercar la nit pels armaris", és a dir, anar desencaminat, desviar-se de les coses més importants. Per tant, en el context del llibre, el títol adquireix un significat en clau irònica. (...)
Afegim finalment que Raquel Picolo enllaça bé amb el fons universal dels tòpics i temes narratius, a vegades d'arrel rondallística. Així trobem el motiu del dimoni enganyat a "Cançó trista de Gerri de la Sal" o l'estranya benefactora en l'escena de la nena que puja a l'arbre i no en vol baixar. Al capdavall, un llibre que representa un bon debut literari.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada