Col·leccions de Voliana Edicions

Entrevol (assaig), Voliac (narrativa) Voliac. Retorn al sol (ciència-ficció), Memòria, Voliac Poesia (poesia)

dimarts, 21 d’agost de 2012

La nit als armaris es presenta a Esterri d'Àneu

El 18 d'agost es va fer la presentació de "La nit als armaris" de Raquel Picolo, filla de Cerbi, amb un local ple de gent que no hi va cabre i que va haver de seguir l'acte des del carrer. Tothom es va quedar amb el llibre de narracions de la Raquel

Ferran Rella, president del Consell Cultural de les Valls d’Àneu (entitat que va organitzar l’acte) va celebrar La nit als armaris com a una mostra evident de la força inspiradora del territori aneuenc.
Pep Coll va dir que la Raquel Picolo parlava amb paraules de la muntanya i amb  paraules que no són  de la muntanya. Que l’autora era pallaresa però, també,  havia marxat del Pallars a la ciutat i això li donava una perspectiva de les paraules de la muntanya i de la cultura pallaresa més rica.
Va comentar que el recull mantenia un bon equilibri entre la unitat del llibre i la individualitat de cada conte. Segons ell, els contes del llibre es poden dividir en dos grups: els set primers, fins a Cançó trista de Gerri de la Sal, més íntimament lligats al passat cultural de les Valls d’Àneu i amb un to més íntim, i els cinc següents, desprès de Gerri de la Sal, l’últim poble del Pallars Sobirà, més freds i urbans i més en present.

Del títol va explicar que feia referencia a l’expressió “buscar la nit pels armaris”, que vol dir perdre el temps amb impossibles, i que li semblava molt suggeridor.
Va assenyalar el conte Laberint blanc con un dels que més li havien interessant perquè tractava un tema tan actual com la immigració i la decadència de la vella Europa d’una forma molt ben trobada (l’àvia amb Alzheimer de Salzburg).
Va acabant felicitant l’autora per aquesta primera criatura literària i desitjant-li la creació i publicació de moltes obres més.  


La Raquel Picolo va començar per agrair al Consell Cultural l’organització de la presentació i al Pep Coll la seva presencia i, sobretot, l’acompanyament de tanta gent d’Esterri, Cerbi, altres punts de les Valls d’Àneu i altres amants del Pallars i la literatura, que ni cabien a la sala. Va dir que presentar el llibre a casa, després d’unes quantes presentacions prèvies, per ella tenia una enorme importància emotiva i agraïa molt l’escalfor humana que li transmetia el públic.
Va explicar que tots els personatges i les cases que surten a La nit als armaris són inventats, excepte casa Barrina de Cerbi, que és un bon símbol de la barreja de cultura tradicional aneuenca i modernitat urbana que podem trobar al llibre, perquè és un casa amb fonaments i pedres de tres-cents anys i es tota nova, moderna , per dins.  
Va parlar de Ton, el medicinariare de Cerbi que conta totes les històries del llibre, que representa la idealització de la cultura tradicional pallaresa i que té trets de la seva padrina materna (contacontes) i del seu padrí patern (medicinaire). També va mencionar el Jepet de Ton de Cerbi, que sempre contava contes de dimonis escaldats a les matances, que fascinaven als nens, i que són la fons d’inspiració de les històries de dimonis enganyats que surten al llibre.
Va manifestar la intenció testimonial, de la cultura pallaresa tradicional, del llibre, però també que no es tractava d’un llibre costumista, sinó que era una obra de personatges i d’arguments universals, amb elements de realisme màgic i molts de simbòlics.  Va afirmar que és un homenatge als padrins i les padrines i als gossos de pagès.
Durant la exposició va intercalar la lectura de paràgrafs de diversos contes i va acabar llegint un fragment de Laberint blanc, el conte citat per Pep Coll.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada