Ja tenim La Falç i la Rosa de Jaume Planas

Per començar el 2013, ja tenim La Falç i la Rosa de Jaume Planas

Jaume Planas i Panadès ha nascut i viscut a Vic, 1958, però de fa un parell d’anys viu a Torelló. Es dedica a la docència impartint classes de Llengües i Socials a l'ES0. Sempre que li és possible, li agrada escapar-se per conèixer noves terres. L'any 2005 va publicar Tirguz, una novel•la on traspua la dèria dels viatges exòtics i la seva fascinació per Orient, una història iniciàtica on l'aventura es barreja amb el món oníric; en definitiva, un viatge impossible. Aquest començament de gener, tornant d’una estada a Occitània l'autor ja té“La Falç i la Rosa” a les mans i els lectors el podran demanar a la seva llibreria a partir d'aquesta segona setmana de gener.

A la contracoberta s’hi diu:

“Després d'anys d'absència, un exrevolucionari de finals del franquisme retorna a la Barcelona dels noranta, on encara s'allargassa la ressaca postolímpica. Perdut en una ciutat que no reconeix, aquest etern rebel inadaptat es veurà lentament arrossegat cap al perill fins arribar a una situació límit on li caldrà triar entre la vida i la mort. La Falç i la Rosa és un thriller amb un triple rerefons: sentimental, generacional i polític”.

I l’editor afegeix aquí sota la seva exclusiva responsabilitat:

El llibre explora potser el pas de la fascinació per un canvi de paradigma social i mental a la frustració posterior als anys noranta, on tota possibilitat de canvi real semblava perduda. De la gent que potser érem nens a l’era dels hippies però que ens vam formar en aquell món nou enmig de prohibicions i descobertes i que vam començar a concebre un espai en què Orient formava part també de nosaltres mateixos. Tot era un miratge? Crec que l’autor, un indi de ple dret reintegrat en la lenta i ineludible roda del samsara, s’ho pregunta en aquesta obra diferent i profunda.

Només començar el llibre se’ns ofereixen algunes claus per entendre el que vindrà:

“Aquell any, l’actualitat internacional no va concedir gaire protagonisme a la meva pàtria adoptiva, l’Índia. Potser alguna catàstrofe ferroviària d’aquelles que només són notícia quan tenen lloc en un país civilitzat, i poca cosa més. Evidentment, és casual que això coincidís amb la meva única absència d’aquesta terra tan sagrada: havia de lliurar una batalla crucial a l’altra banda del món, al meu país d’origen. Sovint encara em pregunto per què en tan pocs dies havia de perdre tantes persones estimades. Però la mort no pregunta, simplement nega una nova oportunitat en la vida present.

Encara que no pensi tornar mai més a la meva Catalunya natal, el pas d’una dècada és suficient per veure’m en cor d’evocar amb serenitat certs episodis. Alguns d’ells ja semblen pertànyer a una reencarnació molt anterior, inclosa la visita de comiat a la ciutat de Jodhpur, un dia de la primeria de juny que recordo molt lluminós i asfixiant”.

La coberta és un regal de Quim Domene, un artista que ha retallat la figura de dos dels protagonistes de la història damunt la muntanya màgica catalana, el buda i un estel blanc de llibertat. A l'editor li sembla veure una evocació potser inconscient a les figures de l’Àngelus de Jean-François Millet.