Col·leccions de Voliana Edicions

Entrevol (assaig), Voliac (narrativa) Voliac. Retorn al sol (ciència-ficció), Memòria, Voliac Poesia (poesia)

dissabte, 9 de febrer de 2013

El vol de l'Esparver a Llíria


El 8 de febrer de 2013 s'ha presentat a Llíria El vol de l'Esparver. A la taula, acompanyant l'autor hi havia els professors Beatriu Palmero, Toni Teruel i Toni Contelles.
Reproduïm aquí el parlament per a la presentació d'El vol de l'Esparver a Llíria per part del professor Toni Contelles.

EL VOL DE L’ESPARVER A LLÍRIA (8-02-13)

Mentre a Madrid és vox populi que Carles II l’encisat morirà sense descendència –això es comenta als passadissos de palau-, a l’Olleria, en algunes tertúlies benestants es dóna per assegurada la fi de la dinastia dels àustries. Fins i tot es fan travesses sobre el seu possible successor, entre les parets de casalots de poble, amenitzades, això sí, amb xocolata i coca de llanda menjades a mos redó. Estem a les darreries del segle XVII i l’Olleria , acabada d’independitzar de Xàtiva, ressegueix les activitats de qualsevol vila. Llauradors, vilatans, botiguers, menestrals, militars, monges, capellans i fins i tot moros i cristians passegen pels seus carrers.

 

I d’allò que ja se’n fa ressò un xicotet poble de les comarques centrals del País Valencià esdevindrà una preocupació a les més altes esferes de poder europees. La monarquia hispànica s’esvaeix sense possibilitat manifesta de descendència. I els ja grans estats absoluts del continent malden per aconseguir afegir una altre trofeu a la seua insaciable ànsia de poder: El botí, si més no, sembla fascinant: Aquell gran imperi en què no s’hi ponia el sol i ara abocat a la més absoluta misèria i decadència. Tot i això, un territori que pot desequilibrar l’estatus quo polític.
 Fetillers, endevins, rectors, inquisidors, validos i fins i tot exorcistes passen pel llit de Carles II per intentar aconseguir una tasca impossible, deixar prenyada la reina amb el fi de perpetuar el regnat de la seua estirp. L’empresa fracassarà malgrat tots els intents i, estèril de naixement, el rei acabarà morint, també eixorc, fruit d’una malaltia congènita als 38 anys.
Insensible a la fatalitat però, l’Olleria, convertida en la novel•la en autèntica metonímia del país, continuarà la seua quotidianitat, desconeixedora que aquest esdeveniment canviarà el seu destí i el de tots els habitants de la Corona.
 Una Corona on l’antic règim encara continua vigent i el poble a males penes aconsegueix sortir-se’n. Impostos, càrregues fiscals, abusos, injustícies... Les protestes acabaran en revoltes. Els agermanats s’anomenen. La darrera oportunitat per a canviar les coses. Les queixes però, no serviran de res i generació rere generació hauran vist com les seues esperances d’un món més just es dissipen en el transcórrer del temps. En aquest mosaic històric naix el nostre protagonista: salvatge, feréstec, silvestre, en el bell mig del secà ollerià. Bancals de vinya borda, figueres arrecerades a la vora dels marges, caquiers de fruits sucosos, lletsons i ravenells... tots els colors del verd per acolorir la vall blanca. Furons, raboses, conills que s’aixopluguen als seus caus i gafarrons i caderneres que posen melodia a la contrada, mentre fardatxos i gripaus proven d’amagar-se per algun garboller de móres. I un esparver que vola majestuós pel cel albaidí tot esgarrant-lo amb el seu esgarip inconfusible. En eixe mateix moment naixerà Silvestre Mompó, l’esparver.

 

I mentre passegem per la novel•la amb ell, enmig de tot eixe univers, esbrinarem la incertesa d’una nova dinastia, convertida per a tots nosaltres en rapinyaire amenaça de futur. El fosc i incert futur representat en la figura del Borbó, del duc de Berwich, dels gavatxos, dels botiflers...una conjuntura política amb dos bàndols ben diferenciats però això sí, amb interessos ben similars: perquè tant si guanya la casa de Borbó com si guanya la dels Àustria es trencarà allò que se’n diu “la balança de poders”. Heus ací davant d’una autèntica contesa internacional. Anglaterra, Portugal, els Països Baixos...i on el camp de batalla recorrerà tot Europa: Bèlgica ,el Danubi, Milà, Vigo, Gibraltar, Almansa... Un món en guerra que tard o d’hora haurà d’ensopegar amb el nostre protagonista. Amb ell deambularem per un país joiós, intens i just, descrit per l’autor a colp de detall, quasi que de realisme màgic, aquell que tots desitjaríem que haguera sigut; i coneixerem l’amor impossible, de la mà d’ Albina i Silvestre, l’amistat sincera, el desig de la terra lliure... Perquè tot i que no ens la contaren a l’escola, sabem el final de la història. Això sí, ves per on, ens queda una espurna de desig, una pregunta inevitable davant les pàgines d’aquest llibre:
Que no guanyaran aquesta vegada els maulets?
 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada