El dia 3 de juny de 1844, un bot
amb catorze homes es dirigeix a un petit illot volcànic davant la costa
d’Islàndia per caçar els darrers exemplars d’una espècie que es troba al
llindar de l’extinció. Anys més tard, és en aquesta mateixa costa on un altre
home és a punt d’enllestir un encàrrec singular: pujar d’un en un tots els
volcans més emblemàtics d’Europa. Islàndia és el començament d’una aventura on
el més arriscat no és fer el cim, sinó allò que, pujant-lo, et pots arribar a
trobar: allò que no podies ni volies imaginar. Hi ha extincions molt més
traumàtiques que no pas les d’algunes espècies, són les extincions personals;
les extincions en què t’hi jugues la
vida; una vida que avança de muntanya en muntanya; dels volcans d’Islàndia fins
als Pirineus feréstecs de la Catalunya de final del segle XIX on el mite s’enfronta
amb el progrés.
Bernat Gasull i Roig (1971), biòleg de formació, fa tasques
relacionades amb la promoció de la llengua catalana. Apassionat de la natura i la
muntanya, fa uns anys va entestar-se en el vessant excursionista del poeta Jacint
Verdaguer, sobre el qual n’ha publicat una guia de muntanya, diversos articles
i així mateix en deixa entreveure algunes miques en l’obra de ficció que teniu
entre mans. Només calia afegir-hi una bona dosi volcànica, de natura, de
tradicions i un quedar-se badoc davant la làmina 341 d’aquell llibre Birds of America del naturalista, pintor
i ornitòleg vuitcentista John James Audubon. Aquest és la imatge de partida: la
de dos exemplars de Pinguinus impennis,
els pingüins del nord, meravellosament dibuixats. La resta, ja és una altra
història.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada