El 14 de març de 2013 hem fet la primera presentació del Viatge a l'illa dels pingüins de Bernat Gasull i Roig a la llibreria Dòria de Mataró.
L'editor va començar recordant que va ser el 2 de març de
2011 quan es féu la primera presentació d'un llibre de Voliana, el “Poliglotisme passiu” de Delfí Dalmau, a llibreria Àgora de
Palma, ja desapareguda, com tantes llibreries catalanes...
HI ha dos fils narratius paral·lels que finalment es fan
coincidents. Un fil narratiu s’esdevé entre el 2004 i el 2006 i se situa a
Islàndia, la Polinèsia, Barcelona i un indret indeterminat de la Catalunya de
muntanya. L’altre fil narratiu s’esdevé entre els anys 1881 i 1884 als
Pirineus, en general en llocs indeterminats però que es podrien relacionar
especialment entre el Pallars i la Ribagorça.
El protagonista, alpinista, es veu acusat d’assassinat d’un
altra muntanyenc que fa poc ha salvat en un rescat a muntanya. La clau de la
seva defensa és justament en el testament de la víctima que remet a una
història ocorreguda fa més de 120 anys als Pirineus. Aquest és el punt de
partida de dues històries paral•leles; una situada entre els anys 2004 i 2006,
mentre el protagonista fuig de l’acusació d’assassinat; i una altra situada
entre els anys 1881 i 1884.
Es tracta, en part, d'un homenatge al gènere clàssic d’aventures, fins i tot
amb referències directes a algun autor com Verne. De manera que es barregen
també elements fantàstics amb un rerefons lògic o científic. També hi trobem una reivindicació de referències històriques poc conegudes;
sobretot de personatges de l’àmbit català. Tal volta el més emblemàtic és el
personatge de Jacint Verdaguer durant les travesses que va realitzar el 1882 i
1883 pels Pirineus. És sobretot una obra amb molta natura i muntanya;
llunyanament inspirada en la dita literatura de muntanya.
Conté unes quantes rondalles; algunes de pròpies i
d’altres de tradicionals catalanes que serveixen de moral a la trama. Posa en relleu la vida tradicional als Pirineus de final
del segle XIX, encara de natura feréstega, plena de mitologies i creences
ancestrals, però tanmateix, de mica en mica, amb la presència d'un societat canviant
on es comencen a obrir connexions a muntanya, creix l’explotació dels recursos
i comencen a arribar els nous turistes que "deien llatinismes dels noms de les plantes i llegien llibres i ho anotaven tot". Com els llatinismes que encapçalen els capítols del llibre amb noms d'animals o plantes o noms de lloc que apareixen en el capítol respectiu.Les creences populars basades sovint amb elements fantàstics on encara no hi ha un límit clar entre la realitat i la fantasia es fonen amb el nou món modern, per exemple la creació de la boira, la rondalla del Pami sobre l’autoestima, el conte sobre el sentit de la vida, la rondalla de la Pesanta, el conte de l’amic de la mort, les Goges, el conte de la sopa de pedres, etc.
A la novel·la hi apareixen quatre personatges principals, dos homes i dues dones,
aparentment de psicologia complexa i traumàtica; reflexions precioses sobre la vida i el sentit de l'existència, personatges com Sèneca, Colom, l'illa de Thule... Referències a les visions d'altres cultures, com la de l'aurora boreal que era causada pels xiscles dels infants quan moren... Precioses descripcions sobre els colors dels països o dels números o les lletres; ocells i animals de tota mena, herbes, plantes i arbres a desdir, remeis, éssers o esperits diversos, manairons i dimonis...
Una obra d'una extrema sensibilitat, amb descripcions de la naturalesa que ens fan gaudir més que la millor fotografia. Amb el fil conductor d'un protagonista que es veu empès a trepitjar els volcans d'Europa... Per això Bernat Gasull ens va oferir un preciós video amb les fotos que ell mateis ha fet en la visita d'aquells volcans.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada