A la columna "Vuits i nous" del diari Punt Avui del Manuel Cuyàs, aquest autor publica un
article sobre el llibre “La Memòria de l’Esteve Albert” (Voliana)
No us perdeu la caricatura que s'hi redrodueix del gran Esteve Albert.
Reproduïm aquí el contingut de l'article:
La primera vegada que vaig sentir la paraula polifacètic era
algú que l'aplicava a Esteve Albert. Des de llavors, cada cop que la sento
penso indefectiblement en aquell home alt i molt prim que vaig arribar a
conèixer i que va tenir l'amabilitat d'escriure el pròleg del meu primer
llibre, un recull d'articles. Esteve Albert escrivia prosa i poesia,
investigava, conspirava contra Franco i a favor del catalanisme, creava una
nova manera de veure Andorra, muntava pessebres vivents –de fet en va ser
l'inventor–, i retaules igualment animats com el de Sant Armengol que es pot
veure representat a la Seu d'Urgell. A casa tinc una fotografia seva on surt
amb salacot. L'Esteve Albert tant podia ser un explorador de l'Àfrica com podia
dirigir la circulació. Quan algú fa multitud d'activitats es diu també que és
un home del Renaixement. Esteve Albert era més aviat un home del romànic. Un
d'aquells monjos que tant pintaven la volta d'una església com regaven un camp
d'enciams o relligaven un còdex, i que amb tots aquests ingredients anaven
conformant un país, que en el seu cas no és altre que Catalunya.
Ara l'amic Josep Puig Pla ha reunit en un llibre titulat La
memòria de l'Esteve Albert els retrats literaris que el nostre home va fer de
Manuel Serra i Moret, Josep Carner, Carles Cardó, Fèlix Millet Maristany, Joan
Peiró, Pau Casals i Antoni Comas. L'ha editat Voliana, una petita i activa
editorial d'Argentona, vila del Maresme molt propera a Dosrius, on Esteve
Albert va néixer. Tots els textos, tret del dedicat al catedràtic Antoni Comas,
són inèdits i veuen ara la llum gràcies a la labor investigadora de Puig Pla.
Hilari Raguer n'ha escrit un pròleg que a més d'aprofundir en els retrats que
el llibre presenta aporta més anècdotes de l'home que les va protagonitzar totes.
L'última vegada que el vaig veure havia descobert propietats màgiques en la
sorra d'uns terrenys de l'Aranyó, a la Segarra, i corria a explicar-ho a Manuel
de Pedrolo, que era d'allí.
Temo que Esteve Albert és poc conegut. Ho és menys, en tot
cas, que els personatges dels quals parla en el llibre. Si volen saber com era,
llegeixin-lo perquè retratant els altres acaba sortint la seva personalitat una
mica desmanegada però molt sàvia i absolutament compromesa amb el país.
http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/7-vista/-/649515-esteve-albert.html?utm_source=botons&utm_medium=com_elpunt&utm_campaign=googlemes
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada