31 de maig: 10 Mirades 10

El 31 de maig es va presentar a Vilassar el llibre 10 Mirades 10 que és el resultat d'un curs d'escriptura d'autobiografia que es va fer a Esterri l'estiu passat sota la direcció de Raquel Picolo. La sala estava plena com un ou, amb més de noranta persones que van seguir els parlaments amb molta atenció.

 Va obrir l’acte de presentació de 10 Mirades 10 la Laia Ventura, directora de la biblioteca Ernest Lluch de Vilassar de Mar, seguidament Raquel Picolo, professora del curs d’autobiografia va llegir el seu pròleg del llibre sobre l’aventura de l’escriptura i dels tallers d’escriptura que dirigeix al Maresme i a d’altres indrets. Cal dir que sense l’autora de “La nit als armaris” publicat a Voliana Edicions res hauria estat possible.

 

10 autors

 Salvador Vergés, que ha publicat recentment la novel·la “Les sabates descordades” ens va dir, entre altres coses que van fer somriure el públic que omplia la sala: “Gràcies a aquest relat he descobert que escriure l’autobiografia de la infància et canvia els pensaments i la manera que narraries qualsevol història.  Aquí, he pogut descobrir que quan et deixes transportar de nou en aquell món, et torna la puresa de la innocència i et transformes en un infant. A diferència del món imaginari, allà, encara no coneixies ni havies trepitjat el món que t’esperava. Mentre que quan escrius un relats de la vida real se t’acumulen les misèries i els dubtes que tot ho contaminen. Més o menys com diu el títol d’un llibre que va escriure un amic meu: El temps tot ho emmerda”.

 

M.Dolores Barrera, va explicar que aquest primer exercici li serviria per acabar escrivint tota la seva autobiografia perquè els seus nets la poguessin llegir.

 

L’editor i autor d’una de les autobiografies J.Solé i Camardons va remarcar la importància del llibre com a document per a conèixer la història de la gent petita que fa gran el nostre poble; va comentar el plaer d’haver llegit el seu text als fills i la companya. També en qualitat d’editor va expressar la satisfacció de disposar d’un text que contribueix al vol de la Voliana arreu dels Països Catalans.

 

Àngela Gol, nascuda al barri del Poble Nou ens va regalar pinzellades dels testimonis del seu naixement. Elisabet Claveria va parlar dels records dels records: "Recordem d’un record, que és a la vegada un altre record. A la fi trobaríem la imatge real, el que va succeir. Com més lluny anem més llarg és el camí de tornada, ple de forats llaurats per l’oblit. Escriure els meus records m’ha servit  per a fixar-los i protegir-los de ser engolits per l’oblit" O com diu a l'inici del seu text: “recordo com la sorra fina, feta de sucre i sal, cobreix els peus de la mare, de la Carmen i els meus...”. 

 

Magda Pola va parlar de les mirades que donen títol al llibre i que ens envolten constantment: “Molts sabeu que soc Treballadora Social. Avui he anat a una jornada que tractava de les diverses mirades, referint-se a les diferents disciplines: psicòlegs, treballadors socials... (ja veieu, em moc en grups on es mira molt –també el grup de fotografia, “Una mirada particular”- Com deia, la jornada d’avui m’ha suggerit alguna idea que voldria compartir amb vosaltres per acabar: A 10 mirades 10, hi trobareu 10 escenaris en els quals es desenvolupa la vida d’aquests 10 nens i nenes: de les famílies, els pobles, com es vivia, les cases, els costums, relacions... que han anar a formar part de la motxilla de cadascú de nosaltres (ja sabem com són d’importants els primers temps a la vida dels nens). Per altra banda, la mirada ens construeix com a subjectes, quan som mirats pels altres, per la manera com ens miren... Al llibre trobareu com ens miraven i, sobretot, com miràvem nosaltres. Però les mirades no sumen, interaccionen i es multipliquen; i les mirades que ens vam trobar al taller vam interaccionar, ens vam multiplicar i vam crear alguna cosa nova, que no hi era: el llibre que ara us presentem. D’aquí el gran encert del títol”.

 

Isabel Banderas va manifestar l’amor al Pallars, a les Valls d’Àneu d’adopció  i a la seva neboda: “Quan he començat a recollir dades per a la meva autobiografia m’he preguntat en quines autobiografies hi apareixeria jo. M’agradaria formar part dels records d’infantesa de la meva neboda...”. Sandra F.Nájera, amb la seva mirada d’àngel ens va dir que es trobava més còmoda llegint que parlant i va llegir un fragment de les seves “Pisadas de inocencia”. La Myriam González va ser fidel a la seva condició de comunicadora i va parlar de tots els participants en el llibre. Finalment, la més joveneta, Àngel Balcells ens va explicar que ara ja no era la nena dels records que li expressaven la gent que la van tractar de petita.

 

Val a dir que en aquest llibre es reflecteix  l’entorn polític i social en què vivien els autors quan eren nens, vist des de la  seva mirada innocent i sense perjudicis. Fets com la repressió franquista, la immigració, etc., formen part de la història de la majoria d’ells. Totes aquestes vivències, però, s’expliquen a través d’anècdotes divertides i curioses que fan d’aquesta obra un llibre entretingut que serveix per passar una bona estona.