Els amics d’un home oblidat: Esteve Albert.
Que tenen en
comú Manuel Serra i Moret, Josep Carner, Carles Cardó, Fèlix Millet i Maristany,
Antoni Comas, Joan Peiró i Pau Casals? La política va travessar les seves
vides. En la majoria, també la cultura i l'exili. Aquests tres elements són
igualment presents en la vida d'un home menys conegut que tots ells i molt
apreciat també per tots ells:
Esteve Albert (1-4-1995). Escriptor i activista cultural i polític
-catalanista, obrerista i catòlic-, gràcies a la seva empenta, transversalitat
i simpatia va ser el nexe d'unió entre moltes sensibilitats i va desplegar una
activitat incansable, a més de deixar una compulsiva obra escrita. Voliana Edicions publica ara, amb
pròleg d'Hilari Raguer, La Memòria de I’Esteve Albert, un recull de textos
inèdits seus sobre les personalitats esmentades.
Curiós per
naturalesa, en aquests retrats apressats Albert descobreix facetes poc o gens
sabudes. Per exemple, de Serra i Moret, un dels socialistes més preparats de la
primera fornada, documenta la seva connexió amb mossèn Cinto, amic del seu
pare. Verdaguer va anar a acomiadar el jove i orfe Serra i Moret quan aquest el
1901, amb l8 anys, va marxar sol en vaixell a estudiar als Estats Units. Del
poeta Josep Carner en remarca la talla política. ..En sap molt, de política.
“És tan bon diplomàtic com excel·lent poeta", li va dir d'ell Pompeu
Fabra. Retrata un canonge Carles Cardó intransigent a I’hora de rebaixar el to
del seu assaig –“L'histoire Espirituelle
des Espagnes” perquè es pogués publicar a l'Espanya franquista. De
Millet i Maristany -el pare de l’actual i
nefast Millet-, ressenya el seu optimisme ingenu consistent a pensar que el
dictador acabaria deixant-li que fes un diari en català. Sobre Comas, rememora
una entrevista que tots dos –entre d'altres- van mantenir cap aI final de la
dictadura amb el príncep Joan Carles: li van parlar en català i li van
expressar “el seu nacionalisme confederal". Albert no oculta la seva
admiració pel Peiró anarquista, de qui explica que al final de la guerra va
passar la frontera a peu amb Joan Cornudella d'Estat Català i futur diputat del
PSC. I encara menys la que sentia per Pau Casals, sobre el qual conta detalls
de Ia seva relació amb Marta Istomin: "Sóc feliç Albert. Mai havia assolit
aquesta placidesa interior".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada