Un article que comparteix pàgina amb la ressenya que Víctor Alexandre fa d'El banquer, la gran novel·la de Núria Cadenes. Una bona prova -els dos llibres- d'aquesta nova generació de novel·listes catalans.
Com a dins d'un volcà. David Vila i Ros.
Viatge a l’illa dels pingüins
Bernat Gasull i Roig
Voliana Edicions, 2013
Escriure una guia sobre els volcans més representatius d’Europa és l’encàrrec que rep el protagonista de Viatge a l’illa dels pingüins, l’òpera prima de Bernat Gasull i Roig. De vegades, però, els encàrrecs, lluny de ser aliens a qui els ha de dur a terme, esdevenen l’oportunitat per descobrir, ja no només quelcom que ens és del tot desconegut a priori, ans també allò de més ocult que hi ha en tots nosaltres, allò que ni tan sols ens atrevim a dir-nos en veu alta. Els volcans, amb la seva presència majestuosa, enigmàtica i, alhora, amenaçadora, menen el personatge principal cap al centre de la Terra i, paral·lelament, l’immergeixen en un viatge introspectiu cap als indrets més recòndits del seu inconscient.
La trama, que arrenca amb l’ascenció a l’Öræfajökull, el volcà més alt d’Islàndia, pren un gir decisiu quan el protagonista, en plena tempesta, troba un misteriós muntanyenc ferit. L’encontre serà el punt de partida d’un viatge a la recerca d’una resposta; un viatge en l’espai, fins a les antípodes, i també, en certa manera, en el temps, mercès a uns papers que ens traslladen als Pirineus de mitjans del segle XIX. Les vivències personals, que es barregen amb elements de les mitologies catalana, islandesa i polinèsia, ens fan endinsar en una història intensa i a l’ensems dinàmica.
Amb un lèxic exquisit, Gasull, biòleg de formació que es dedica a tasques relacionades amb la promoció del català, demostra tenir un ampli coneixement dels paisatges que descriu, fruit, en gran part, i com s’encarrega d’aclarir al final del llibre, de les explicacions rebudes del seu germà Martí, el reconegut fundador de la Plataforma per la Llengua i alpinista experimentat que va perdre la vida a l’Himalaia. Llegir Viatge a l’illa dels pingüins és doncs, també, una manera de descobrir espècies remotes –o fins i tot extingides, com els pinguinus impennis, que són el punt de partida de la novel·la–; recórrer els principals paratges d’Islàndia i alguns dels cims més emblemàtics d’arreu del món, talment com si tinguéssim a les mans la guia que té encomanada el protagonista; o bé, fins i tot, aprendre aspectes tècnics de l’alpinisme que generalment només són a l’abast d’aquells que practiquen esports de muntanya. I, enmig de tot plegat, a mode de cirereta, una fugaç aparició de Jacint Verdaguer, la trajectòria del qual Gasull ha estudiat amb profunditat. Una novel·la completíssima per un autor que té moltes coses a dir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada