El 4 d'octubre vam presentar Bales de cotó a Artesa de Segre, el poble que acollia el veïnatge de la colònia on es desenvolupa la memòria de Bales de cotó; el 8 de novembre es va presentar a Vinaròs, població on va anar a viure fa molts anys l'autora Neus Olives; i el 15 de novembre el vam presentar a La Sénia poble on va treballar de mestra Neus Olives fins a la seva jubilació.
 |
| la taula de la presentació a Artesa de Segre |
Fotografia de la presentació a Vinaròs
... i la presentació a La Sénia
L'Associació Jaume I de Vinaròs ens fa arribar aquesta crònica de l'acte -amb la sala plena de gom a gom com a Artesa- que van organitzar:
El passat divendres, 8 de setembre l’Associació
Jaume I organitzà la presentació del Llibre BALES
DE COTÓ, de Neus Olives Pardo. L’autora de Baldomar (Artesa de Segre), amb
un domini extraordinari de la dialèctica, una dicció perfecta i, sobretot, amb
la nostàlgica tendresa que comporta recordar la pròpia infantesa, ens endinsà
en el món de la Colònia
obrera de la fàbrica “Hilaturas del Segre”, a la comarca de la Noguera , durant els
difícils anys de la postguerra.
L’obra, tal i com comentà l’autora, no vol ser més
que un senzill i humil homenatge a les vides de les 52 famílies que hi
visqueren. Mares i filles generació rere generació que hi treballaven a toc de
sirena fins arribar a la vellesa o al tancament de l’empresa. Tot i
l’explotació laboral i la duresa de l’època, Neus Olives ens descrigué un
univers de fecundes relacions humanes, creades en un entorn natural de gran
bellesa, tot comparant la grisa construcció de la fàbrica i el soroll
ensordidor de les màquines amb els jardins i til·lers, hortets familiars, els
camps de roselles, la font, l’entranyable safareig, el canal de l’Urgell que
omplia de vida la Colònia
i els camps conreu.
Amb una sala gairebé plena d’un públic que seguí interessadament les
paraules de l’autora, el final de la presentació es clogué amb la lectura de
dos poemes del llibre de Miquel Martí i Pol, La fàbrica, i a continuació s’obri un col·loqui amb gran
participació de les persones assistents.
El públic assistent a La Sénia
L'editor va obrir l'acte a La Sénia recordant els anys de joventut (als anys vuitanta) en què havia organitzat amb els Grups de Defensa de la Llengua una baixada fins al riu Sénia per celebrar un acte de "trencament de les fronteres internes" que divideixen la nació catalana. Un acte precursor de la Via Catalana.
De fet, la vida i el llibre de Neus Olives ja reflecteix aquesta realitat, ja que l'autora vivint a Vinaròs (accidentalment País Valencià) treballava uns quilòmetres més amunt, a La Sénia (històricament Catalunya) i va néixer a Baldomar (terres de Ponent), i el llibre està escrit en l'única llengua comuna que abraça tots aquests territoris que formen una unitat cultural, lingüística, històrica però que l'aberració espanyola separa en dos territoris.
Neus Olives signant llibres a La Sénia
Signant llibres a Artesa de Segre
Si us fixeu en les fotos, l'única taula que llueix una bandera catalana és la taula de Vinaròs, per si algú encara no ho té prou clar.
Bales de cotó és un llibre que haurien de conèixer tota la gent interessada en les colònies tèxtils i els partidaris de la recuperació de la memòria històrica catalana, la de la gent del poble treballador explotat però que ha construït el país que avui volem lliure, just, culte i ric.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada