L'Eco del temps a Sant Sadurní d'Anoia

El 21 de novembre de 2013 vam fer la cinquena presentació de L'Eco del temps de Joan Maria Arenas al col·legi Sant Josep de Sant Sadurní d'Anoia. Va ser una presentació atípica, en l'escola on l'autor i tots els seus germans van estudiar, i on hi van assistir antics companys d'escola i antics professors de JM Arenas.



A l'entrada de la sala un cartell mostrava l'obra de l'autor



El director del centre va presentar l'acte i va començar parlant l'editor que va parlar del mèrits d'un llibre absolutament original, coherent, sense el cúmul de dades científiques innecessàries que de vegades omplen els llibres d'aquestes característiques, un autèntic assaig sobre el temps, científic i filosòfic, sobre la vulnerabilitat del temps i del destí que respon a la definició clàssica de la ciència-ficció "Què passaria si...".

Joan Amat Marquès va fer una  preciosa presentació parlant de l'autor i de la seva estada a l'escola abans de passar a parlar de la profunda impressió que li havia causat L'Eco del temps.

 

 



Joan Amat va dir que el llibre el portava a pensar que en realitat no ho sabem pas tot, que som molt limitats i que per saber la realitat finalment l'hem de distorsionar. Perquè la realitat és com el gat tancat en una caixa de l'experiment que és viu i és mort al mateix temps, atès que la realitat depèn de l'observador. La indeterminació ens diu que la realitat no és tal fins que és observada.
Un llibre on es mostra una gran pàtina d'humanitat, un llibre que trenca motlles, clar i entenedor, que no està farcit de referències com molts llibres que potser mostren l'ego de l'autor. La novel·la conté les referències justes per a la millor comprensió. Amb pocs personatges i ben travats, gent que toquen de peus a terra; amb una excel·lent escriptura del paisatge que fa que el lector fàcilment es trobi dins l'acció i l'espai.

Una ciència-ficció real o possible que fa pensar i en la qual cadascú hi veurà coses diferents segons els coneixements i la manera de ser de cadascú.

Joan Amat va fer també una lliçó sobre el temps, començant pel temps des del punt de vista psicològic. El temps com la quarta dimensió desconeguda, ja que els humans d'aquest racó de món només entenem tres dimensions, tot i que els matemàtics treballen amb N dimensions per poder fer possibles les fórmules amb què interpreten altres realitat que no entenem.
També va parlar de la possibilitat contrària, la d'un planeta de només dues dimensions -l'editor li va fer notar que ja hi havia una novel·la Planilàndia (1884) d'Edwin A.Abbott que explorava aquesta realitat- També va aparèixer Einstein i la teoria de la relativitat, el principi d'indeterminació que ens fa jugar a ser Déus...

                               JM Arenas signant llibres